“Corsica is not France”
Ciclisme. Superada la trilogia inicial a l'illa mediterrània, el Tour de França aterra al continent amb la contrarellotge per equips; un pròleg encobert
L'incident del Bus d'Orica Greenedge enganxat a l'arc d'arribada de la primera etapa, dissabte. Aquest serà el record anecdòtic, que encara servirà per fer memòria a aquells que no tinguin el ciclisme al capdamunt de la seva llista d'aficions, de la guia turística audiovisual que han suposat les tres primeres etapes del Tour del Centenari: Còrsega des de l'aire. Una obra mestra que justifica la hipotètica inversió que hagi fet el patronat turístic de l'illa per dur la caravana del Tour a resseguir la seva costa est de sud a nord, en la primera jornada –més de 200 quilòmetres sense cap dificultat destacable, només un port–; el seu interior en la segona i la costa oest també de sud a nord en la jornada d'ahir.
Diferències
Les caigudes i la presència continuada del bus de l'equip australià (amb xòfer basc, per cert) atrapat al lloc on s'havia de decidir el primer amo del mallot groc que no fos especialista de la lluita contrarellotge –des del 1966 sempre hi havia pròleg, més llarg o més curt en la jornada inaugural– en gairebé mig segle van obligar l'organització a no aplicar les diferències establertes en la primera jornada. Sí que l'alemany de l'Argos Marcel Kittel no va tenir rival en el primer esprint –els grans especialistes s'havien quedat atrapats en les topades. I abans-d'ahir Jan Bakelants va tenir l'habilitat (o fortuna) que en l'últim dels relleus que havia de fer en el grup de cinc escapats que ambicionaven fer bona l'última escapada i cap dels seus companys de fuga li va poder aguantar la roda. I el belga va arribar a la meta d'Aiacciu només un segon abans que l'esprint dels velocistes. Una fracció de temps que va servir al Radioshack per lluir el groc un any més i sense que fos Andy Schleck. Avui, a la formació que rellevarà Trek l'any que ve –amb Cancellara, líder la primera setmana l'any passat i renovat ahir per tres anys–, aquest segon li servirà per ser l'últim d'aparèixer en la nova guia turística del Tour, a les 16:39. El primer serà l'Argos (15:15) i les sortides cada 4 minuts –Katuixa, 15:55, després de Sky–. Perquè, si avui és dimarts, això és Niça.
Sagan i Orica
Tampoc tanca amb un botí tan sucós com s'intuïa Peter Sagan (Cannondale) les etapes corses. Sí que ja té el mallot verd de la regularitat, el seu gran objectiu etapes a part, gràcies als dos segons llocs d'etapa en la segona i la tercera. “No estic en plena forma”, deia ahir... Sortia a les travesses diumenge, i Bakelants va fer fortuna per evitar que el seu triomf en l'últim esprint li servís per guanyar l'etapa. I ahir, si fa o no fa: fuga fàcil des de l'inici i controlada pel pilot –Radioshack i Cannondale–, sempre amb menys de 4 minuts i amb Simon Clarke (Orica) com a últim supervivent. Però no va ser el guanyador d'etapa a la Vuelta fa un any el que va conduir el conjunt australià a estrenar-se en el Tour, sinó el seu compatriota Simon Gerrans, que superava Peter Sagan en l'esprint final –els velocistes no havien pogut mantenir el ritme als quatre ports, l'últim dels quals, de segona categoria i molt selectiu perquè era a només 13 quilòmetres de meta– per mil·lèsimes.