Mare, si jo fos...

Així comença un bonic poema escrit per Miquel Martí i Pol. Ell parla del que faria si fos mariner i és un plaer llegir aquesta petita poesia. Ara jo em planto al món actual, evidentment molt més convuls que el que idíl·licament ens escriu en Martí i Pol i dic: Si jo fos innocent d'alguna acusació, em defensaria amb ungles, dents, guitzes... tot el que tingués a mà per tal de demostrar la no comesa d'un acte vil. Ara, si jo fos culpable, callaria i intentaria amagar-me, fer el distret esperant que passés la tempesta, arraulit darrere els meus possibles col·laboradors. O potser no, voldria ésser noble i donar la cara i carregar el que em toca ja que no he obrat correctament i amagar-me darrere les faldilles dels “amiguets” només serviria per sentir-me, a més de culpable, covard i en realitat allargaria no només la meva agonia sinó també la dels meus amics i sobretot seria titllat d'impresentable i gallina per tot un poble que hauria confiat en mi

Crec que no cal afegir res més per entendre'ns. Tots sabem qui s'amaga de la manera com ho fan els estruços que posen el cap sota terra i la resta al descobert i creuen que no els veuen. La covardia és una altra “virtut” que podem afegir a les moltes que tothom ja sospitava.