L'agenda Casaldàliga
El llibre s'ha elaborat amb la col·laboració desinteressada d'autors com ara Pérez Esquivel, Leonardo Wolff, Susan George, Eduardo Galeano i els catalans Terricabras i Forcades, i recull fons per a necessitats socials
Nascuda el 1992, l'‘Agenda llatinoamericana mundial' continua la batalla en favor dels desprotegits que va iniciar el ja bisbe emèrit de São Félix do Araguaia
“Treballem també peruna economia global que faci de la igualtat un fonament principal”
Pere Casaldàliga, el claretià fill de camperols que va néixer a Balsareny i des de la categoria de bisbe titular d'Altava i prelat emèrit de São Félix do Araguaia va convertir la seva diòcesi, al cor del Mato Grosso brasiler, en un espai de resistència i creació, creu en la força de la paraula. Tot i que va ser amenaçat de mort per uns terratinents que van assassinar dos dels seus col·laboradors, el pare Jósimo i el sacerdot João Bosco, aquest home de complexió senzilla i voluntat de ferro, que és capellà però alhora escriptor i poeta, es va aliar amb el claretià José Maria Vigil, referent de la teoria de l'alliberament a l'Amèrica Central, per convertir el verb en arma i transformar un llibre en agenda i en sistema d'ajut als més necessitats de la seva diòcesi. Quan, l'any 1992, a l'Estat espanyol se celebraven cinc-cents anys del descobriment del nou continent, considerat per molts indígenes un genocidi, van posar en marxa una agenda social. És una eina que actua més enllà de les fronteres i ha tingut una incidència important en centres polítics, socials, escoles i universitats i en 22 anys d'existència s'ha convertit en el llibre llatinoamericà més difós del continent sud-americà. Per les seves planes han passat autors com ara Adolfo Pérez Esquivel, Leonardo Wolff, Susan George, Eduardo Galeano, Federico Mayor Zaragoza, Josep Maria Terricabras, Teresa Forcades i Chico Mendes, intel·lectuals que creuen que un altre món és possible, però també que la batalla de les idees no es guanyarà si la proposta no arrela en les persones més pobres i desprotegides, aquelles que avui són protagonistes del canvi que es viu al continent sud-americà.
Pere Casaldàliga ha declarat: “Per mi, l'Agenda llatinoamericana mundial ha estat i és una resposta commovedora a les meves inquietants preguntes sobre el Tercer Món, sobre la nostra Amèrica, sobre la intersolidaritat mundial”, paraules que les complementa José Maria Vigil quan puntualitza: “En l'agenda també ha estat protagonista tota una xarxa d'organitzacions populars, centres pastorals, editorials, comunitats locals... que n'han fet possible l'edició i la distribució durant dues dècades de constància, en una vintena de països i fins i tot en nou idiomes. Dins del seu gènere, és el llibre llatinoamericà més difós. Unes quatre-centes edicions locals, nacionals. Més d'un milió d'exemplars.”
Jordi Planas, coordinador de la campanya de l'agenda a Catalunya, assegura: “El llibre ha fet de pont entre cultures, ha incidit en comunitats com ara els quítxues, els aimares, els maies i les comunitats de base de l'Equador, totes unides des d'una proposta que intenta establir ponts de diàleg entre el nord i el sud i alhora vol endegar instruments de sensibilització que ajudin a transformar la societat i a treballar per un món en què hi hagi més justícia social i amb menys diferències entre els països desenvolupats i els més empobrits.” Tota una declaració d'intencions que no deixa al marge la situació de crisi que estem vivint a Europa. Però, com escriu Carlos Taibo en l'edició d'aquest any, dedicada a “l'altra economia”: “Treballem també per una economia que faci de la igualtat un fonament principal... Una economia que ha de parar esment a les generacions vinents, així com a les de la resta de les espècies que ens acompanyen a la terra.”
Amb unes vendes de seixanta-sis mil llibres cada any arreu del món, dels quals 4.500 es distribueixen a Catalunya i 3.500 a l'Estat espanyol, l'Agenda llatinoamericana mundial no tan sols ha descobert la força de la paraula com a arma per canviar la societat, sinó que en cadascuna de les edicions anuals s'ha plantejat preguntes com ara “Les grans causes de la pàtria gran” (1993), “Les cultures en diàleg” (2002), “Despullant un nou imperi” (2005), “Cap a un Nou socialisme” (2009) i “Quin Déu? Quina religió” (2011).
En l'última edició, Casaldàliga puntualitza: “De reformistes barats, el Déu de la vida ens en lliuri. Aquesta altra economia només pot esdevenir-se a partir d'una consciència humana i humanitzadora que es negui a la desigualtat escandalosa en què està estructurada la societat actual.” Des de la terra vermella d'Araguaia, Casaldàliga continua lluitant per la justícia i la solidaritat, convertint una agenda que col·loquialment es coneix com “la llatinoamericana” en una arma carregada de futur.
De Girona a l'Amèrica del Sud, un viatge d'anada i tornada
Entre el 18 de gener i el 18 de març, una delegació catalana va viatjar a l'Amèrica del Sud per filmar el documental Viatge d'anada i tornada, que intentava intercanviar experiències i establir ponts de diàleg entre dos mons que es busquen però als quals els costa trobar-se. Amb Jordi Planas i Marc Planagumà, autor d'audiovisuals, les imatges intenten recollir un periple vital que es va iniciar a l'Equador i es va acabar al Salvador. En aquest últim país van entrevistar supervivents de massacres com ara la de Chupadero, casería del cantó d'El Junquillo, on el 1981 van morir 170 persones; van descobrir herois anònims com ara Graciano Mason, religiós que lluita per donar una sanitat digna a la població més desfavorida de Quito; es van trobar amb Pablo Richard, teòleg xilè exiliat des dels temps de la dictadura del general Pinochet que viu a Costa Rica; a Nicaragua van entrevistar Orlando Pineda, impulsor de la campanya amb el lema Yo sí puedo, que ha ajudat a alfabetitzar tota una nació i treballa a les regions atlàntiques; van passar per una ciutat complicada, San Pedro Sula, a Hondures, i a Guatemala van conversar amb Teófilo Cabestrero, teòleg i escriptor que va dir que l'escletxa econòmica provoca inestabilitat i impunitat.