“Vaig portar Fidel Castro de copes!”

D'això fa molt de temps. Jo tenia poc més de vint anys!

No, a Calonge. Castro també era jove. Un home alt, ben plantat i molt ben vestit. Es veia que tenia diners. Anys després em va enviar una caixa de cigars!

En aquella època jo treballava al despatx de l'advocat Pou. En Pou era un home que convidava tothom. Sempre hi havia gent curiosa a casa seva. Es veu que va conèixer Castro al tren, van congeniar i el va convidar a casa a Calonge. Mira que senzill! Un dia Castro va voler anar de copes i el vaig portar a Sant Feliu.

Siguem discrets... Va marxar i poc després van tenir lloc els fets de Sierra Maestra.

Sí, ja té raó. He conegut, i conec, molta gent, fins i tot actors...

Per dir-ne un, David Niven. Volia comprar un mas a Calonge, però l'operació no va sortir.

Ja veu.

A la Costa Brava? Em penso que he estat pertot.

Jo, un franquista? Sap com em deia algun franquista?

El Rojillo. Això és el que em deia un alt cap de la policia de Barcelona. Es veu que em va fer investigar. La meva família era republicana, de Sant Feliu, i jo era parent del president de la Generalitat a l'exili, Josep Irla.

Miri, vaig fer molts negocis durant el règim? Sí, és clar, i també en democràcia. He fet de manobre, vaig treballar en un banc i vaig fer de camioner a l'empresa de jardineria que va muntar el pare després de la guerra. He fet diners? Sí, bàsicament comprant i venent terrenys i, també, construint, i per això sóc franquista? Em vaig limitar a treballar. Res més.

Sí, és cert. Però jo no volia ser alcalde de Platja d'Aro i menys de Calonge, de fet d'enlloc. Parlant clar: jo preferia treballar i guanyar diners que ser alcalde. Però el governador Victorino Anguera Sansó, que era mallorquí i que va morir fa un parell d'anys, em va oferir ser alcalde de Platja d'Aro. I ja sap com anaven en aquell temps les coses.

Millor no dir que no. I, la veritat, ser-ho de Platja d'Aro tampoc em va desagradar. Ho va deixar escrit, però no em va arribar a nomenar. Juan Cargol va fer mans i mànigues per ser alcalde de Platja d'Aro i ho va ser.

I doncs! Em van recomanar acceptar-ho. No em feia cap gràcia, però no tenia opció... La veritat és que tenia obres parades i no em podia arriscar.

A Sant Feliu de Guíxols, l'1 de desembre del 1929. Sóc ganxó, fill del Pere i de la Carmen. El meu pare era encarregat de Can Civils, un consignatari de vaixells i després va fundar una empresa de jardineria.

De petit, quan anava al convent de les germanes de la Divina Pastora, a Sant Feliu.

Amb sis anys vaig guanyar un premi escolar provincial, que em va donar en Durruti. Tres-centes pessetes!

No recordo haver cobrat mai els diners. També vaig anar a les Escoles Públiques, a la darrera planta de l'antic edifici de l'ajuntament. El dia que l'edifici va anar a terra jo era allà...

Era a la plaça amb la meva mare quan van caure les bombes. Vaig veure gent morta... Era el 1936, no recordo el dia. No va ser, però, el primer bombardeig. En el primer jo era al camp de futbol, un dijous a la tarda. Ho recordo com si fos ara. Érem uns 160 nois, potser més. Cap al capvespre vam veure un avió. Volien bombardejar la fàbrica del gas. No la van tocar. Van morir molts nens, molts [fa una llarga pausa emocionat]. Vaig estar dos dies amagat al bosc. Vam estar un temps a la casa Irla a Sant Feliu i després la família va anar a Platja d'Aro, amb els avis, que eren originaris de Romanyà.

Sí, però no era milicià. Després de les primeres morts que va causar el comitè, unes deu o dotze, el pare va veure que matarien persones com els civils o els Descayre. Per això, el pare i altres els van ajudar a fugir a França. De fet, el meu pare va trair el comitè. Ja se sap: després dels bombardejos del Canarias com a represàlia s'ajusticiava gent.

No, no. Després va tornar, però va anar cap a Madrid, al centre, a la part roja que es deia, on va lluitar amb els republicans. Si hagués tornat a Sant Feliu l'haurien mort els seus! Va estar a Màlaga, Brihuega, Belchite i Brunete. Després de la guerra va ser condemnat a mort. Sort del Descayre, que era falangista, que el va anar a buscar, i el pare es va salvar.

Als setze anys, després de deixar els Hermanos, dels quals he de dir que no apreciaven els fills de la gent considerada d'esquerres. Vaig treballar al port comprovant les llistes dels vaixells. Després a Calonge, al despatx de l'advocat Pou, on feia de passant escrivint a màquina. Vaig estar-hi fins als 25 anys.

Vaig veure que no tenia futur i vaig anar a treballar al Banc Hispà Americà, on guanyava unes 600 pessetes.

Vaig tenir un accident de moto, a Cassà de la Selva. Em van soldar malament el fèmur i vaig passar per un autèntic calvari durant mesos i mesos. En aquest procés vaig perdre la feina i ja no vaig poder tornar.

Es pot dir que una mica sí, no li falta raó, no.

Vaig anar a ajudar el meu pare. Teníem un camió per a l'empresa de jardineria i jo el portava. Treballant a l'empresa vaig conèixer molta gent, com ara Sánchez Bella i Rodríguez de Miguel. A la Costa Brava venia molta gent i molt important... i tots tenien jardí!

La necessitat. Vaig anar a treballar a Can Barceló a tant la peça per fer blocs per fer parets. Un dia El Pañero em va dir que es venia un olivar; el vaig comprar per vendre'l. Va ser la meva primera operació.

Pertot. He construït i venut arreu. Coneix el Mas Nou, a Platja d'Aro? On hi ha el golf? El vaig comprar per cinc milions de pessetes! Les galeries comercials de Platja d'Aro, on vaig concentrar l'edificabilitat per donar peu a l'aparcament de la plaça d'Europa? Les vaig fer jo... De fet, mig Platja d'Aro és fet meu!

No, això no. El primer edifici alt va ser una operació d'un belga i va ser un error. El Sun Tower, es diu l'edifici, un nyap. No s'haurien d'haver fet mai aquelles bestieses i menys amb l'orientació. Ombra a la platja a la tarda, on s'és vist!

Ni idea. Només li puc dir que he fet més de 5.000 escriptures. Però tot això, no es pensi, es va acabar amb un altre accident, aquesta vegada de cotxe. Vaig estar a punt de morir i vaig perdre molts diners, molts, i finques, que em van robar amb poders falsos! I de ric, res de res!

No, i que diguin el que vulguin!

Tots estaven informats correctament pels tècnics i jo no els puc contradir, ni a ells ni al meu regidor d'Urbanisme.

D'haver tirat a terra la casa Ribera de Palamós. Modernista, sap?

Era jove. Em van desafiar els de Palamós. Em van dir que no la podria tirar a terra. I jo la vaig tirar a terra per collons! Havia treballat en un banc i de camioner. Jo no tenia sensibilitat i només estava capficat en els negocis. Mal fet, mal fet.