Publiquen el mapa de les execucions del clergat gironí

El bisbat de Girona publicarà a principi d'octubre en el número 4 de Martirion el Butlletí informatiu de la causa dels sacerdots màrtirs de Girona (1936-1939), el primer Mapa dels llocs d'execució del clergat gironí durant la persecució religiosa de 1936-1939. En el mapa, hi apareixen les localitats on van ser assassinats 171 sacerdots dins dels límits del bisbat de Girona i 28 capellans més que van ser executats fora de la diòcesi o consten com a desapareguts, i en aquest cas s'indica la localitat on exercien el seu ministeri. Aquests 199 mossèns van morir majoritàriament en els primers mesos de la Guerra Civil i representaven un 20% del miler de capellans que tenia llavors la diòcesi de Girona.

El mapa ha estat elaborat per un equip dirigit pel doctor en història Jordi Bohigas (Girona, 1978) i es publicarà al butlletí bianual Martirion –5.000 exemplars que es distribuiran a les parròquies amb el Full Dominical– pocs dies abans que tingui lloc a Tarragona la Beatificació de l'Any de la Fe, en què es beatificaran 522 “màrtirs del segle XX a Espanya”, en un acte multitudinari que tindrà lloc el diumenge 13 d'octubre al complex educatiu tarragoní, on per primera vegada seran beatificades tantes persones de cop fora de Roma. Entre els beatificats en aquest acte hi ha 16 religiosos gironins –monjos benedictins, germans maristes i de La Salle, etc.–, cap dels quals es troba al mapa del bisbat, ja que aquest està dedicat únicament als sacerdots.

“Aquests capellans no eren morts de Franco i, de fet, l'Església va aturar les beatificacions després de la guerra perquè Franco no les utilitzés a favor seu. Crec que va ser una decisió molt sàvia”, diu Bohigas, l'únic laic que està fent aquest tipus de recerca per encàrrec d'un bisbat.

La llista s'obre amb els 56 sacerdots assassinats a l'Alt Empordà, la comarca amb més víctimes, encapçalats per Mn. Pere Arolas i Vergés, rector-arxiprest de Sant Pere de Figueres, que va morir juntament amb vint capellans més al castell de Sant Ferran, convertit en aquella època convulsa en “un centre de mort”, segons Bohigas.