administracions
Desacord per dietes en el Consorci de la Costa Brava
Els ajuntaments decidiran si cal passar la retribució dels 160 euros als 500
Rebombori ahir al Consorci de la Costa Brava, l'ens autònom format per la Diputació i els 27 ajuntaments del litoral que s'ocupa de la gestió de l'aigua. Al matí va transcendir que la junta de govern tenia previst a la tarda, dins l'aprovació del pressupost del 2013, apujar les dietes dels seus càrrecs (alcaldes i regidors) dels 160 euros als 500 per l'assistència a les juntes. El consorci fa entre una i tres juntes generals –amb representants dels 27 pobles– a l'any i una junta de govern –formada per sis membres, de CiU, ERC i el PSC– al mes. La notícia va causar malestar en cercles polítics i expectació als mitjans, i, finalment, la junta va decidir congelar aquest punt del pressupost i consultar la decisió als 27 ajuntaments.
El president del consorci, l'exalcalde de Roses i diputat de CiU Carles Pàramo, va deixar clar ahir al matí a aquest diari que la proposta tenia un límit de 12 dietes a l'any, amb la qual cosa “parlem com a molt de 500 euros al mes”. A la tarda insistia que només es posaven al dia uns números que no es tocaven des del 2003, fa deu anys.
Giraut ho frena
El president de la Diputació, Joan Giraut, és qui va frenar l'aprovació en considerar que en un moment com l'actual no s'entenia un augment de les dietes. Giraut no estava informat d'aquest punt i quan se'n va assabentar ahir va aturar-ho. De fet, el que va decidir la junta va ser tirar endavant el pressupost sense augmentar l'assignació a aquesta partida –50.000 euros–, però abans de l'aprovació definitiva –d'aquí a quinze dies– es consultaran els 27 ajuntaments per saber quines dietes creuen adients. Se'ls plantejarà l'opció dels 500 euros o altres opcions com ara actualitzar només els increments de l'IPC.
D'altra banda, el cap de Protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant, va presentar al migdia, com a membre del CSIF i de la junta de personal de la Diputació, un escrit adreçat a Giraut en què demanava “els motius i les circumstàncies” pels quals s'apujaven les dietes als “membres polítics” del consorci, mentre que als empleats se'ls demanen “cada dia més sacrificis”.