“Les aigües tancades d'‘El balneari' es contaminen”

Quan entres a Can Cors, l'antic teatre dels pagesos de Celrà, a pocs metres de l'església, t'endinses en un espai únic, a anys llum dels moderns equipaments teatrals i amb un microclima irrepetible que ja et predisposa a imaginar històries. A Can Cors s'estrena demà El balneari, una obra del jove dramaturg Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984), basada en contes de l'escriptora neozelandesa Katherine Mansfield (1888-1923) –més concretament, en el recull En un balneari alemany (1911)–, que han posat en escena dues companyies emergents, aliades per tirar endavant aquest projecte, la gironina Mentidera Teatre i la barcelonina La Ruta 40: una nova aposta de Temporada Alta per “la creació escènica del nostre país”.

L'obra la dirigeixen Albert Prat –que també hi actua– i Llàtzer Garcia. El repartiment es completa amb Cristina Cervià, Meritxell Yanes, Alberto Díaz, Aina Huguet, Sergi Torrecilla i David Planas, que, com Albert Prat, també és de Celrà. Aquesta circumstància i la bona predisposició de l'Ajuntament de Celrà i de La Faktoria d'Arts Escèniques, que gestiona Can Cors com a espai d'assaig i producció d'espectacles, han afavorit que l'antic teatre s'hagi convertit en l'escenari ideal per a El balneari, amb els actors ocupant bona part del que va ser la platea i fins i tot un primer pis on tenen lloc algunes escenes subtitulades. Per al públic s'han reservat un centenar de cadires: un aforament reduït que ha provocat que ja no quedin entrades per a les representacions de demà i divendres, a les nou del vespre, però encara n'hi ha algunes de disponibles per a la de diumenge a les sis.

“El balneari és un espai de calma, tranquil·litat, repòs i benestar, on tenen lloc petites històries. El problema és que les aigües tancades s'acaben contaminant. Per més que busquis descans, si no tens pau interior, no vas enlloc”, expliquen els impulsors de l'obra en una pausa dels assajos, els actors vestits d'època, d'una època no gaire concreta que podria situar-se en els anys quaranta o cinquanta del segle passat, amb algunes llicències i anacronismes i fins i tot amb alguna cita de David Lynch. “Podríem dir que El balneari és com una pel·lícula de Lynch sense intriga, però els personatges també pateixen tensions internes que no acaben de resoldre.” Tampoc no queda clar en quin gènere es podria classificar l'obra, que combina moments de gran dramatisme amb flaixos d'humor gairebé absurd.

Semblaria que El balneari és un nou episodi en la recerca d'espais teatrals no convencionals que va iniciar Mentidera amb Mgogoro –estrenada l'any passat a la Casa de Cultura de Girona, també dins de Temporada Alta–, però ells remarquen que l'espai s'ha triat en funció de les necessitats del projecte i no a l'inrevés. “Un lloc com Can Cors té coses bones i també en té de dolentes, perquè és un espai complicat tècnicament parlant.” Tots ells hi han treballat de valent, l'han pintat i han creat “l'atmosfera idònia” per a aquest balneari que, literalment, obre les seves finestres al carrer Major de Celrà. El balneari també es podrà veure del 18 al 21 de desembre a la Nau Ivanov de Barcelona, on l'escenografia s'haurà d'adaptar a un espai molt diferent. També Mentidera portarà Mgogoro al Teatre Gaudí de Barcelona a partir del 22 d'octubre, els dimarts i els dimecres, durant quatre setmanes, i aquí tampoc no es conformaran amb l'escenari convencional a la italiana.