L'SNP atia la por de l'unionisme per convèncer els electors

El Partit Nacional Escocès (SNP) va començar a jugar ahir la carta de la por. Però no la por de la independència i el que se'n pugui derivar, sinó la por de romandre dins del Regne Unit. Aquest va ser el missatge clau del ministre de Finances escocès, John Swinney, en el seu discurs davant dels delegats del partit, que es reuneixen a Perth fins avui en el congrés de tardor de l'SNP.

I, com ja va fer dijous el primer ministre d'Escòcia i líder del partit, Alex Salmond, en el seu parlament de benvinguda, i el dia abans en sortir de Downing Street després d'una reunió amb el premier, David Cameron, va atacar el govern britànic dient que colla els més desvalguts amb les seves polítiques de retallades dels serveis socials. “La independència –va dir Swinney– és la manera de protegir els més necessitats. La independència és necessària per garantir el control dels mecanismes econòmics del poder.”

Conscient que bona part de les aspiracions dels independentistes es juguen en el terreny econòmic i que els arguments que es presentin en aquest camp poden inclinar la balança cap a un cantó o cap a un altre en el referèndum del setembre de l'any vinent, John Swinney va destacar que l'economia escocesa “creixia més de pressa que la de la resta del Regne Unit”. Segons les seves dades, un 1,8% versus un 1,3%. Tanmateix, va posar damunt la taula les xifres de l'ocupació, més alta a Escòcia que en les altres tres home nations, i va presentar la seva visió del que a Catalunya es coneix com a dèficit fiscal. Els escocesos, va resumir, paguen més impostos que la resta de ciutadans britànics.

La crida que va fer va ser inequívoca: per continuar protegint amb polítiques efectives els escocesos, cal traslladar el centre de les decisions que afecten Escòcia de Londres a Edimburg. “Necessitem els poders de la independència perquè les reformes sobre les àrees de benestar social que fan des de Westminster i els fallits programes per a la creació d'ocupació no només serveixen per augmentar la pressió sobre els nostres serveis, sinó que ho posen més difícil a aquells als quals mirem de donar suport. Mentre el nostre programa d'aprenentatge té una taxa d'èxit de més de dues terceres parts, el del treball [promogut des de Londres] envia dues terceres parts de les persones cap a l'oficina d'ocupació.”

El clima que es respira a Perth és d'un entusiasme raonable, per bé que tothom és conscient de les dificultats per aconseguir l'objectiu que dijous es fixava la viceprimera ministre d'Escòcia, Nicola Sturgeon, de “capgirar les enquestes”, fins ara desfavorables al sí.

Ahir, Sturgeon va tornar a intervenir davant dels delegats i va fer una promesa semblant a la que fa dues setmanes, en el congrés laborista, ja va fer Ed Miliband, és a dir, el control sobre la factura energètica. Si Miliband va prometre, en cas de guanyar les eleccions estatals del 2015, congelar les tarifes durant divuit mesos –promesa que li ha valgut ferotges crítiques de la dreta més liberal i reaccionària–, Sturgeon va anar més enllà i es va comprometre que si el país assolís la independència “el cost de l'electricitat i el gas baixaria el 5% anual, és a dir, unes 70 lliures [82 euros]”.

El congrés el tancarà avui Alex Salmond. Més enllà de les paraules eufòriques, els dies de la trobada apareixen en el calendari dels independentistes com un parèntesi i tots els que es troben a Perth poden tenir la síndrome del convençut, per la raó que tots volen un mateix objectiu: la independència. A partir de demà, però, el compte enrere fins al referèndum continuarà el seu tic-tac sense que el brogit de tot el que es diu i se somia a Perth serveixi per deturar-lo. El que cal és esbrinar si el missatge que en surt servirà realment per decantar l'agulla d'una balança que fins ara té els trumfos a l'altra banda.