El socialisme, esquinçat
triar Rubalcaba opta pel xoc amb el PSC per frenar un conat de rebel·lió al PSOE que no acceptava abstenir-se en una moció contra el dret a decidir efectes Les dues direccions es conjuren per evitar la ruptura
Guerra torna a burxar perquè el PSOE trenqui amb els de Navarro
Alfredo Pérez Rubalcaba ha hagut de triar entre provocar un nou esquinç entre el PSOE i el PSC o enfrontar-se a la fractura del partit estatal a les vigílies de la conferència política del socialisme espanyol que se celebrarà els dies 9 i 10 de novembre a Madrid. La direcció està preparant amb gran cura aquesta trobada que, formalment, ha de servir per rellançar l'oferta socialista. Però, a l'hora de la veritat, el major triomf de Rubalcaba serà garantir-se que l'oposició interna no disposi de prou munició per dinamitar-li la festa i forçar la rendició de l'actual equip directiu. El PSOE comença a prendre's com una rutina els xocs amb els de Pere Navarro per com s'ha de gestionar la reivindicació catalana perquè es pugui celebrar una consulta. I, en aquest cas, que dimarts passat es visualitzés per segona vegada un vot discrepant era un mal menor davant la revolta que s'albirava dins les files del PSOE si el partit estatal no donava suport a la moció d'UPD que escenificava el rebuig frontal del Congrés al dret a decidir.
Rubalcaba i Navarro han arribat a la conclusió que es pot conviure amb la dissidència i que tot plegat són danys col·laterals d'una relació entre dos partits que és fluida però que no acaba de tenir uns fonaments estables, ja que en dos anys no han estat capaços de renovar el protocol. La mateixa rutina que fa que els estirabots contra el PSC de membres de la vella guàrdia, com ara Alfonso Guerra, comencin a sonar com un eco llunyà. L'antic vicepresident espanyol reiterava ahir la seva aposta per trencar amb els de Navarro “perquè han deixat de ser socialistes i ara són nacionalistes” i promoure la marca PSOE a Catalunya. Gairebé ningú de rellevància no se'n va fer ressò, a excepció de l'expresident del Congrés, José Bono, el qual advertia que, per separat, a dia d'avui el PSOE obtindria més vots a Catalunya que el PSC. Això sí, en privat segueix havent-hi força dirigents que avalen les tesi incendiàries de Guerra i Bono, malgrat que en públic s'abstinguin d'amplificar el conflicte.
Decisió d'abstenir-se
La pugna interna va sorgir quan la direcció del grup socialista va decidir abstenir-se davant el text de Rosa Díez pel qual es pretenia desmuntar les “fal·làcies” del sobiranisme i del dret a decidir. Amb el pretext que UPD s'havia negat a acceptar una esmena en la qual es posava de relleu que la solució és la reforma de la Constitució –el model pactat a Granada– el PSC havia aconseguit trobar-se còmode amb l'opció d'abstenir-se, ja que els evitava mullar-se davant una moció que buscava escenificar l'existència d'un front nacionalista espanyol força “bel·ligerant” capitanejat per la dirigent d'UPD.
Però aquesta posició del PSOE va durar poc. L'equip de Rubalcaba va començar a rebre pressions per totes bandes perquè digués que sí al text de Díez. Al cap i a la fi, li recordaven que, dit de força més punyent, el discurs de fons és que el dret a decidir dels catalans és impracticable. El socialisme andalús, encapçalat per la seva presidenta, Susana Díaz, va ser el més decisiu per assegurar-se que no s'optaria per una posició “tèbia”. Però també membres de la vella guàrdia com Guerra, Manuel Chaves o dirigents d'Astúries, Castella-la Manxa, Extremadura i Madrid –amb força ascendència– van moure's per avisar Rubalcaba que si l'ordre era l'abstenció es podrien trobar amb una revolta sense precedents. L'amenaça és que un nodrit grup de diputats trenquessin la disciplina de vot, anava prenent cos.
El PSC no es mou
El canvi de parer del grup socialista va obligar els diputats del PSC a improvisar una reunió per decidir què feien: si acceptaven el cop de timó o es plantaven en l'abstenció pactada. Finalment van optar per mantenir-se ferms, conscients que dins les seves files ahir els perjudica molt més retratar-se al costat de Díez que dissentir del PSOE. “No donarem suport a cap proposta que suposi amplificar la divisió”, argumentava ahir el primer secretari del PSC en un viatge llampec a Madrid, tot recordant que la proposta “irresponsable” d'UPD buscava convertir la Constitució en una “muralla” i no en un “pont” per buscar solucions.
El discurs d'ahir de Navarro davant la premsa era, sens dubte, conciliador. “No trencarem! La del dret a decidir és una discrepància coneguda.” I aquest és també el missatge que es llençava des del PSOE: “Compartim el mateix projecte polític, que és el socialisme i la unitat d'Espanya.” Eren paraules de la portaveu del grup, Soraya Rodríguez, després d'haver anunciat que als 12 catalans que la nit anterior van trencar la disciplina de vot els caurà una multa de 600 euros. El que no sé sap és si les represàlies aniran més enllà, és a dir, amb expulsions dins el grup de direcció. Tot plegat dependrà una mica del soroll que organitzin els pesos pesants del PSOE. Ahir, però, la situació semblava més o menys controlada per part de les direccions. De fet, Navarro fins i tot va aconseguir satisfer els sectors del PSC més discrepants amb la posició “poc clara” que li atribueixen pel que fa a la defensa del dret a decidir.
LES FRASES
Chacón, protagonista de la primera topada
El febrer passat, el PSC va decidir, per primera vegada en trenta anys, saltar-se la disciplina de vot que marca la direcció socialista. En aquella ocasió, va donar suport a una iniciativa que apostava per negociar una consulta amb l'executiu espanyol, en contra del criteri de Rubalcaba. El gest de Navarro, força aplaudit a Catalunya, va topar amb els interessos polítics de la cap de cartell al Congrés, Carme Chacón, la qual havia decidit fer bandera del seu rebuig al dret a decidir per no quedar fora de la cursa pel lideratge del PSOE. Això sí, la seva posició va ser prou estrambòtica: no va votar ni sí ni no, es va quedar asseguda a l'escó sense prémer cap botó. Ara Chacón ja no és diputada. Ha decidit fer un parèntesi per terres nord-americanes amb contínues visites a Madrid, on procura deixar constància que l'aspiració de succeir Rubalcaba es manté intacta, i això inclou carregar contra las aspiracions catalanes amb molta més contundència que l'actual líder del PSOE. Ben segur que l'absència parlamentària de Chacón ha facilitat que la topada hagi estat més lleugera. Aquella primera votació va servir també de pretext al PSOE per apartar de la direcció del grup a un dels homes de confiança de l'exministra, José Zaragoza. Francesc Vallès ocupa ara la plaça. Ahir, però, no semblava que ningú qüestionés la seva continuïtat.