Un barri arraconat
Cap govern ha tirat endavant una intervenció al sector de Sant Joan
La falta de diners bloqueja la transformació que plantegen l'Ajuntament i la Generalitat
Cap govern a Figueres ha aconseguit tirar endavant una transformació del barri de Sant Joan, on viu la comunitat gitana, tot i que fa anys que es debat la necessitat d'evitar el gueto i de lluitar contra la conflictivitat i els problemes socials del barri. Hi ha hagut intervenció social i policial. I molts anuncis, plans, estudis i recerca de finançament per a una intervenció global que no ha acabat d'arribar. Actualment, el projecte que defensen Ajuntament i Generalitat està encallat per problemes de pressupost.
Els fets de Tots Sants, en què un enfrontament entre dos clans gitanos va acabar amb una persona morta, han tornat a posar el debat damunt la taula. En l'últim ple, l'alcaldessa, Marta Felip, va anunciar la creació d'una comissió per tractar la convivència entre famílies gitanes i la resta de la ciutat, i va trobar la complicitat de l'oposició. Per Felip, “el problema gitano” s'ha d'afrontar amb la col·laboració d'altres administracions. “És impossible d'abordar des de Figueres i prou”, admet. Aposta per combinar seguretat amb intervenció social i urbanística. “És un problema sociològic fruit d'una concentració i una manera de viure que poden portar a situacions com les dels últims temps”, va dir.
Felip fa referència no només a l'assassinat de l'1 de novembre, sinó a l'ocupació de cases i a l'atropellament d'una veïna fa uns mesos. Però la conflictivitat ha estat una constant. L'exalcalde Santi Vila recorda les contínues ocupacions d'habitatges al carrer Mandri. I Joan Armangué, els moments de tensió el 1996 després de l'assassinat d'una noia gitana a mans d'un membre de la comunitat. Marià Lorca també fa èmfasi en les gestions fetes perquè un pres de Figueres fos traslladat a Lleida, per la conflictivitat que portava la família.
Objectiu: a terra
L'objectiu del pla és l'esponjament del sector amb l'enderroc de part de les cases, així com la “dispersió” de famílies per la ciutat. “Som conscients de les dificultats de portar a terme un projecte molt ambiciós, de 15 milions, amb el context actual”, diu. Per això, mentre no arriba, s'aposta per tancar algunes de les cases i reallotjar famílies fora del barri.
Però Vila i Felip no han estat els únics a plantejar enderrocs. L'alcalde socialista Joan Armangué parlava el 2003 de fer desaparèixer el gueto. I ho plantejava amb una transformació que es vinculava amb l'arribada del TAV, a través del pla Avinguda Nova Estació, que no es va acabar duent a terme. Actualment, quan se li pregunta per aquesta qüestió, Armangué continua defensant que cal “desmantellar el gueto com es va fer amb el Turó Baix”. Es manifesta en el mateix sentit l'exalcalde Vila, que ara, com a conseller de Territori, té a les seves mans dotar de pressupost el projecte.
Del Garrigal a Sant Joan
Les cases que actualment es volen desallotjar i tancar, i més endavant tirar a terra, van ser construïdes als anys vuitanta, en època de Marià Lorca. L'exalcalde defensa que ell va fer construir un grup de cases per evitar que les famílies visquessin en furgonetes. Però demana que no es faci demagògia perquè el barri no es va crear a la seva època. De fet, el barri gitano va néixer als anys seixanta, quan l'Ajuntament del llavors alcalde Ramon Guardiola va decidir treure la comunitat gitana del Garrigal i dels Caputxins –dos punts molt cèntrics–. Va ser llavors quan es van fer els primers pisos a l'actual barri de Sant Joan. L'alcaldessa, Marta Felip, defensa que amb els anys s'ha vist que la concentració de la comunitat va ser un error i que, vistes les experiències d'altres ciutats, la solució serà la dispersió i l'eliminació del gueto.
“El futur del barri s'ha de planificar en el nou pla urbanístic”
L'actual alcaldessa de Figueres, Marta Felip (CiU), assegura que el futur del barri de Sant Joan “s'ha de planificar en el nou POUM”, que s'ha començat a tramitar. L'objectiu, segons Felip, és “que quedi integrat dins la reforma urbanística que comprengui no només el barri de Sant Joan, sinó l'entorn de la nova estació i fins al Culubret”. L'alcaldessa admet que aquesta intervenció s'haurà de fer a mitjà termini i que l'Ajuntament de Figueres no ho podrà fer sol. Per això creu que la ciutat ha de tenir el lideratge del projecte, però sumant sinergies amb la Generalitat. De fet, creu que és el que ha fallat fins ara i ha fet que no es pugui afrontar la reforma.
“El barri no es va crear a partir de la meva època; ja hi era”
Marià Lorca (alcalde, de CiU, del 1983 al 1995) recorda que el barri gitano ja existia quan ell hi va arribar i defensa que les cases que va fer construir a finals dels vuitanta es van fer “perquè hi havia famílies que vivien en camionetes”. “El barri no es va crear a la meva època”, diu, i recorda que el gueto va començar quan es van treure les barraques del Garrigal als anys seixanta. Creu que hi ha d'haver molta vigilància i s'ofereix a l'Ajuntament per “enfocar el tema”.
“S'ha de desmantellar el gueto com es va fer al Turó Baix”
Joan Armangué (alcalde, del PSC, del 1995 al 2007) defensa que el “desmantellament del barri s'ha de fer com es va fer al Turó Baix”. “La desaparició del gueto del Turó va comportar la dispersió de la comunitat gitana a diversos punts de la ciutat”, diu. Recorda que amb el pla Avinguda Nova Estació volia transformar l'entorn de l'estació del TAV i el barri gitano, i que el 2006 ja parlava de reallotjament de famílies. Lamenta que, en deixar l'alcaldia, va quedar aturat.
“Cal una contenció que s'ha d'afrontar amb ambició”
Santi Vila (alcalde, de CiU, del 2007 al 2013) explica que en la seva etapa es va encarregar un pla estratègic d'actuació que definia la intervenció que es volia tirar endavant i que tenia com a primera actuació l'enderroc de 28 cases. “Per tirar-ho endavant necessitàvem recursos pressupostaris, i el segon mandat ja no acompanyava econòmicament i el pla es va alentir. Hem d'esperar temps millors per generar aprofitaments urbanístics i fer una intervenció com la que es va fer al Turó Baix”, creu l'exalcalde i ara conseller de Territori. Mentre no arribi, diu, “cal una feina de contenció que s'ha d'afrontar amb ambició”.
L'alcalde de la polèmica “operació neteja”
Eduard Puig Vayreda (CiU) va ser alcalde del 1981 al 1983. No ha volgut parlar, però en el seu mandat es va fer l'“operació neteja”, en què es van desallotjar sense avisar les famílies gitanes del Culubret que vivien en barraques. La intervenció va comportar una gran polèmica dins i fora de l'Ajuntament, fins al punt que el tinent d'alcalde de Governació, Paco González, va cessar del càrrec, quan Puig Vayreda va admetre que l'actuació havia estat “equivocada”.