‘Chapapote' sense culpable

El capità rep una condemna de nou mesos de presó per desobediència

La justícia conclou que “ningú pot precisar l'origen” de l'enfonsament

Una de les pitjors catàstrofes mediambientals d'Europa no té culpable. Onze anys després de l'enfonsament del Prestige davant la costa gallega, la justícia espanyola va absoldre ahir de delictes contra el medi ambient els tres acusats del desastre: el capità, Apostolos Mangouras; el cap de màquines, Nikolaos Argyropoulos, i l'exdirector general de la Marina Mercant José Luis López Sors, l'únic alt càrrec de l'administració espanyola imputat. Mangouras, que ara té 78 anys, va rebre una condemna menor de nou mesos de presó per una “desobediència greu”. Un quart acusat, el primer oficial, Ireneo Maloto, continua en parador desconegut.

El president del tribunal, Juan Luis Pía, va llegir la sentència –i ho va fer en gallec– davant d'una multitud de periodistes. L'Audiència Provincial de la Corunya, després de nou mesos de judici, exonera el govern estatal, determina que “no hi ha responsabilitat penal” per l'accident i diu que “ningú pot precisar l'origen” del tràgic enfonsament, tot i que suggereix “una fallada estructural” i “un mal manteniment” de la nau com a possibles desencadenants del sinistre, sense atribuir cap imprudènciaa la tripulació. Com a màxim, afirma que hi va haver “alguna negligència”, com ara “navegar en pilot automàtic i acceptar una tripulació escassament formada”, i identifica com a no “eficaços” les revisions i els controls fets per la societat de classificació ABS. El vaixell tenia tots els certificats de navegabilitat exigits.

Pel que fa a l'allunyament del Prestige de la costa, la justícia determina que va ser una decisió discutible de López Sors, però “parcialment eficaç, enterament lògica i clarament prudent”. “Sorprèn que s'incrimini a qui va mirar de solucionar” el problema, resol la sentència, que defensa que l'administració de l'Estat va escollir “una contaminació extensa, però no molt intensa”.

El capità, satisfet amb la sentència, ja va quedar en presó provisional entre el novembre del 2002 i el febrer del 2003. Mangouras opina que, si s'hagués ancorat el Prestige a Muxía, que era a tocar, s'hauria evitat la catàstrofe. En canvi, l'enginyer naval López Sors mai no s'ha penedit de la gestió de l'accident. El magistrat va explicar que és “poc versemblant” que Mangouras, condemnat per un retard en les operacions de remolc del vaixell en les primeres hores de l'incident, conegués els defectes estructurals de l'embarcació o que cooperés per tal d'ocultar-los.

Més enllà de l'absència de responsabilitats penals i polítiques, la resolució del cas deixa sense cobrar la factura de la marea negra. La sentència no satisfà els demandants i deixa clar que l'Estat no podrà percebre les indemnitzacions milionàries que reclamava pels danys, ni tampoc haurà de pagar-los. L'única via per perseverar en aquest sentit seria obrir un altre procés judicial contra l'operadora i l'asseguradora del vaixell, la Universe Maritime i la London P&l Club, respectivament –una opció poc viable, segons fonts jurídiques–, o bé buscar un acord extrajudicial molt a la baixa. No són responsables subsidiàries ni l'operadora ni l'asseguradora, que inicialment es va limitar a dipositar al jutjat una fiança de 22 milions d'euros, el límit màxim establert per la legislació d'aleshores i una quantitat irrisòria respecte dels gairebé 5.000 que exigia la fiscalia. D'altra banda, el fons intergovernamental Fidac ha pagat en indemnitzacions 120 dels 151 milions que haurà d'abonar als afectats pel desastre –la quantitat màxima establerta el 2002 per contaminació d'hidrocarburs–. Justament, la catàstrofe del Prestige va fer revisar la normativa, i actualment aquesta xifra seria d'uns mil milions.

El cas evidencia com una complexa arquitectura de normes internacionals permet a operadores de vaixells obsolets i antiquats com ara el Prestige eludir l'assumpció d'obligacions legals, de manera que la sensació resultant és d'impunitat. No estan al marge de la llei, però la regulació els permet fer i desfer.

El desastre d'aquesta nau monobuc, construïda el 1976, va desencadenar la major resposta solidària a la Península per una crisi mediambiental, amb milers de voluntaris netejant el chapapote a la Costa da Morte. Estampes com ara la de pescadors lluitant amb mitjans precaris contra la marea negra i voluntaris vestits de blanc amb mascaretes retirant la viscositat de platges i roques quedaran en els annals de la mobilització solidària.

El 13 de novembre del 2002, a un quart de quatre de la tarda, la màxima autoritat a bord va emetre una crida d'auxili. El Prestige tenia una via d'aigua a 50 quilòmetres de Finisterre i transportava fuel pesant. El 19 de novembre següent, després de sis dies a la deriva, el vaixell, que operava sota bandera de les Bahames, es va partir en dos i es va enfonsar a 250 quilòmetres de la costa. El litoral atlàntic, des de Portugal fins a França, va quedar ennegrit per uns “hilillos de plastilina” que es van transformar en 63.000 tones de fuel.