La norma compleix tres dècades en què l'avanç de la normalització lingüística ha deixat lluny del grau de satisfacció que els col·lectius, grups i entitats que demanen i encara ara es continua reivindicant una equiparació real entre el valencià i el castellà.

El 19 de novembre de 1983, les Corts, reunides excepcionalment a Alacant, van aprovar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià amb els vots favorables dels socialistes i els comunistes i l'abstenció d'Alianza Popular, actual PP. El text va suposar el tret d'eixida oficial d'un procés de normalització lingüística del qual s'esperava molt i que, finalment, no ha tingut els efectes desitjats pels seus promotors.

El seu desenvolupament ha sigut desigual, depenent dels àmbits d'aplicació. A pesar del moment en què es va aprovar —en plena guerra lingüística i dins d'un procés de galopant castellanització— la llei contenia algunes pretensions ambicioses que senzillament van estar ignorades de sortida per manca de voluntat política.

Ikastoles valencianes

Dotze anys abans de la seua promulgació, persones preocupades per la recuperació lingüística i cultural del País Valencià, van dur a terme una sèrie de contactes a fi d'encetar un projecte educatiu diferent de l'establit aleshores, gràcies a l'escletxa existent en la normativa legal i ala possibilitat d'obrir iniciatives privades en aquest sentit.

A la comarca de l'Horta començà a madurar la idea de creació d'una escola diferent, en valencià, coeducativa i científica, de la mà de persones pròximes al moviment cooperatiu. Es dissenyava així un tipus d'escola d'ampli espectre, de funcionament democràtic, popular, valencià, participatiu i desenvolupador d'una pedagogia activa i respectuosa amb la llengua dels alumnes.

En realitat, va ser a l'inici del curs 1973 - 1974 quan obri les portes la primera iniciativa d'aquestes característiques, La Nostra Escola Comarcal, amb seixanta alumnes i un equip de quatre mestres. Es pot dir que aquesta és la data de naixement de les ikastoles valencianes. Posteriorment, s'han afegit propostes de semblant factura a la comarca de l'Horta i a altres indrets de la geografia valenciana. La Masia, les Carolines, la Gavina, Veles e Vents, Tramuntana...

Aquestes ikastoles encara mantenen els seus principis fundacionals i encara ara, resulten capdavanteres des de la perspectiva pedagògica i referent pel que fa al model d'ús i didàctica de la llengua que s'empra. Encara hui, aquestes cooperatives aporten el seu bagatge pedagògic i didàctic a la resta del segment educatiu gràcies, entre altres coses, a que els seus professionals van abraçar des del primer moment, les corrents i tendències pedagògics europees més avantguardistes.

Normalització pendent

Segons pot llegir-se en l'apartat IV del Preàmbul de la Llei 4/1983 de 23 de novembre d'Ús i Ensenyament del Valencià, “la llei tracta de superar la relació de desigualtat que hi ha entre les dues llengües oficials de la nostra comunitat autònoma i disposa de les mesures pertinents per tal d'impulsar l'ús del valencià en tots els camps dela nostra societat i especialment, en l'Administració i l'ensenyament com a vehicles de recuperació”.

Trenta anys després, la desigualtat entre les llengües oficials del País Valencià és més que òbvia. No obstant això, al caliu d'aquesta llei s'han creat entitats que han treballat en el sentit marcat per la llei i que l'han superada amb escreix.

Hi ha quatre fites, si més no, que han contribuït a falcar la presència del valencià en la societat valenciana. L'any 1986 es féu la primera trobada d'escoles a Benifaió, inici del que posteriorment ha estat qualificat com el moviment cívic més important del País Valencià.

També el 1986 es va constituir el Consell Valencià de Cultura, una institució consultiva de la Generalitat que va rebre el 1997 l'encàrrec de les Corts per a elaborar un dictamen sobre la llengua al qual va dedicar-se exclusivament durant tot l'any 1998 i va obtenir, després de fet públic, una gran repercussió mediàtica i va servir per a l'elaboració d ela llei de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

El mes de juliol de l'any 2001, es va constituir l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, una institució que sempre ha estat utilitzada políticament i ha sigut una de les institucions oficials, el treball de la qual ha estat examinat exhaustivament, tant des de l'àmbit secessionista com del científic i acadèmic.

Després de dotze anys de funcionament, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua encara ha de demostrar que no és simplement un instrument polític i, ara que ens veurà reduït el nombre de components, s'està més alerta encara sobre els acadèmics que hauran de renunciar al seu nomenament i es veurà a les clares les intencions del PP amb aquest ens normatiu que no li ha estat del tot obedient.

El mateix anys de creació de l'AVL, l'exclusió de Filologia Catalana com a títol acreditatiu de capacitació lingüística va donar lloc al naixement de la Plataforma d'Estudiants per la Llengua (PEL), que està integrada per estudiants d'aquesta carrera que se sentien discriminats.