Ensumant la vida

Coneixíem la seva delicadesa gràcies a obres d'emoció continguda com ara La néta del senyor Lihn (2006). En cinema ens va colpir a Hace mucho que te quiero (2009), la història d'una mare que intenta reconstruir la seva vida després de passar per la presó. Ara Philippe Claudel torna a sorprendre amb Perfums (RBA La Magrana / Salamandra), un petit diccionari olfactiu en què l'autor s'embriaga amb les aromes de la seva vida. Crema solar, depuradora d'aigües, església, humitat, mort o sexe femení, cadascun dels 63 textos aplegats alfabèticament desperta tot un món de sensacions que marquen el contorn d'una autobiografia “per inadvertència”. “Com Proust, sempre he pensat que l'escriptura és una activitat que neix de les sensacions més que de la intel·ligència, perquè les sensacions ens proporcionen una percepció immediata, animal i profunda.” Claudel afirma, tot somrient, que en aquest sentit se sent ben bé com un gos de caça que persegueix la presa i va ensumant les pistes que el duen a treballar “en harmonia amb el món”.

Les aromes que més el commouen són les humanes: “L'olor de la meva filla dormint, la de la meva dona, la del meu oncle o la d'una persona vella.” La majoria d'olors el remeten al passat, a aquest “temps perdut” que no és “forçosament millor”: “Sí que és, però, fundador, perquè tot el que he esdevingut d'adult es va gestar entre els 8 i els 12 anys.”

Nascut en una petita ciutat de províncies, l'escriptor recorda que de petit li agradava passejar en plena natura, vora dels arbres i els rius, i “descobria el món a través de l'olfacte”. Per encotillar totes aquestes sensacions en paraules, Claudel confessa que ha tingut dificultats: “Per tractar de sensacions la llengua és una eina molt pobra, sobretot la llengua francesa; passa el mateix amb l'amor, que no te rés a veure amb el llenguatge, i tanmateix s'han escrit moltes novel·les d'amor... perquè tota la literatura consisteix a intentar donar compte de sensacions en paraules.”

Claudel recomana a tothom fer el mateix exercici que ell va emprendre i que està a l'origen del llibre: fer llistes de les diverses olors que recordem i així “van apareixent rostres, noms situacions que havien quedat sota capes i capes de record”. Es pregunta si, de fet, la via olfactiva no seria, per als psicoanalistes, una via privilegiada cap a l'inconscient. “Segur que faria aflorar moltes coses i caldria analitzar per què ens agrada o no una olor.”

Claudel acaba d'estrenar a França el seu últim film, Avant l'hiver amb Daniel Auteuil i Kristin Scott Thomas, que es podrà veure aquí l'any vinent, i ja està preparant el seu quart llargmetratge.