“He oficiat un casament com a Jack Sparrow”

Tota la vida m'ho han dit. L'ombra de Johnny Depp m'ha perseguit tota la vida i és molt llarga. I m'ho he pres sempre com un compliment. Tota la vida havia volgut ser actor i vaig estudiar interpretació. Em vaig anunciar en diverses webs com a actor i els de la Central del Espectáculo ho van veure i em van proposar ser el doble oficial de Johnny Depp.

Sí, i tant. És per això que primer quan em van comentar quina feina era vaig dir que no. Perquè suplir algú com Johnny Depp és molt presumptuós. Però després vaig pensar que si m'ho proposaven era que alguna cosa havien vist amb mi que sí, que realment m'hi assemblava. Hi havia un altre noi que vivia a Anglaterra, però els de la Central del Espectáculo preferien algú més a prop i d'això ja fa tres anys.

Sobretot gales en hotels, discoteques, casaments... el que sigui. He oficiat un casament com a Jack Sparrow [protagonista de Piratas del Caribe]. Era un casament en un vaixell, m'ho va demanar un amic. I feia veure que abordava el barco i els casava a cops de pistola. També faig aniversaris: sóc la sorpresa que porta el pastís.

M'ho van demanar i vaig dir que no. Crec que ell no ho faria i intento ser respectuós amb això. Tampoc he anat a Sálvame ni a Me cambio de familia. M'ho van proposar però no vull fer teleporqueria. Vull que se m'associï amb actes lúdics i culturals, però mai amb temes del cor. També he fet gales benèfiques i altruistes. Pot haver-hi un esdeveniment i em poden contractar per anar-hi caracteritzat com a El Capeller Boig d'Alícia al país de les meravelles, de Willy Monka de Charlie i la fàbrica de xocolata per exemple... Fer de Jack Sparrow és el màxim; és el que he disfrutat molt. Johnny Depp té mil cares. Fa poc, però, vaig fer d'Eduardo Manostijeras i em va encantar.

El que intento fer és transmetre la imatge més estàndard de Johnny Depp; és el que té la gent a la ment, el que recorda d'ell. El que faig és projectar Johnny Depp, perquè no sóc igual que ell. M'hi assemblo, però he de fer una sèrie de trucs per crear aquest efecte quan la gent em vegi. Busco la màxima fidelitat amb la disfressa.

Són sobretot gestos. Es toca molt la barbeta, i jo també. El cabell se'l toca molt; jo també ho faig. Els dos hem tingut les dents una mica lletges i ens hem tapat molt la boca sempre quan riem. Som tímids i compartim un problema de fotofòbia, per això ens van bé aquest tipus d'ulleres. Les porto tant de dia com de nit.

Ell sap de la meva existència però no l'he conegut. Vaig anar a Saint-Tropez, a prop d'on viu, i els veïns que el coneixien em confonien. Al bar, em van demanar si volia el de sempre –que és un cafè amb llet–. Això vol dir que alguna cosa he fet bé. Però tinc prohibit dir que sóc ell. És suplantació de personalitat. No puc treure'n profit per a res.

Jo sóc jo i ell és ell. Sí que no comparteixo algunes coses, però en general admiro tot el que fa. Hi ha una norma, un consell, que és que no puc parlar malament d'ell.

També sóc dibuixant de còmics i ara estic fent la biografia de Johnny Depp. M'ho ha demanat l'editorial americana Blue Water Comics i ho faig des del punt de vista indi perquè la seva besàvia és cherokee. Es diu El cazador de sueños.

Sens dubte, Dead Man. És la meva preferida. Va marcar una part important en la vida d'en Johnny.