“La solidaritat universal entre alpinistes és un mite”

Ara és quan em venia de gust escriure un llibre que va molt més enllà d'aquella escalada. Llavors em demanaven que ho fes (i no han parat fins ara), però jo havia d'aportar alguna cosa més. Parlo de cims anteriors i de posteriors, cada experiència és una excusa per treure idees, reflexions i receptes per a la vida que estic notant que el lector s'aplica depenent amb quina cosa se sent més identificat. Això m'agrada perquè em fa pensar que l'he escrit per a gent molt diversa.

El capità era qui ens facilitava el pas i vaig arribar a tenir por que si m'hi negava em denunciés com a espia. Però no va passar res. Vaig rebre correspondència amorosa durant dos anys! Al Pakistan vaig trobar que la situació de la dona era controlada pels homes. Aquí a vegades hem de lluitar en un món masculí, però a poc a poc tot canvia. Ja no estem a l'edat mitjana.

Depèn del valor que tingui per a tu. Si t'omple molt i no et suposa deixar d'alimentar els teus fills, endavant, però no és el meu cas. No compro roba per il·lusió, només perquè m'és útil i sempre dintre del meu pressupost.

Sóc model encara, però només de manera puntual, amb feines que lliguin amb la meva manera de ser i els valors que vull transmetre: salut, natura, benestar, esport...

Sí, jo no sóc una gran dibuixant però il·lustro llibres de contes, i com que m'encanta, la passió m'empeny a continuar. L'altra gran passió meva és la muntanya.

Jo necessito escalar constantment, visc a la muntanya, i quan sigui gran ho seguiré fent adaptant-me al meu físic, però no m'arrisco al màxim per res. Per despuntar has de fer-ho, a més d'invertir molt de tu. Per això no sóc la millor escaladora del món. I sóc polifacètica, m'agraden més coses.

Això passa quan el pateixes, pots tenir al·lucinacions, però ho dic fent broma perquè sabia perfectament que algú tenia kikos i no els compartia. És una anècdota que em permet parlar de companyonia a la muntanya. Hi ha el mite que els alpinistes són tots solidaris, i no és cert. Són persones, i hi ha de tot, com en tots els sectors. S'ha de tocar de peus a terra.

Estic molt feliç. Faig conferències per a empreses, escalo i dibuixo. Vivim un moment difícil però queixar-se no serveix de res. Hem de pensar què podem fer per controlar la nostra vida i no deixar que ho facin des de fora.

M'agrada molt estar vida. Tinc parella. No he pensat encara a tenir nens. De fet, gaudeixo del moment, i m'agrada molt improvisar.

En la vida has de tenir les pors objectives i prou. La por del que és desconegut, dels canvis... no serveix de res. Has d'aprendre a viure en un món d'incerteses. A mi m'agrada no saber què passarà demà. Potser sorgirà alguna cosa diferent que m'obligarà a reinventar-me, a estudiar, a conèixer gent nova... Se m'obriran noves portes!

M'ha presentat el llibre i hem rigut tant! Li estic molt agraïda perquè m'ha fet un pròleg amb molt d'afecte. Som molt amics, i això és l'amistat. Poder comptar amb l'altre.

Si realment volem i creiem en el que estem lluitant no ho deixarem córrer. La gent unida és capaç de molt, com ja hem demostrat.