Wert se'n va, el problema es queda

Amb nocturnitat i a través d'un simple comunicat, el president Rajoy va anunciar dijous a la nit el relleu del polèmic ministre José Ignacio Wert al capdavant del Ministeri d'Educació. L'anunciada gran remodelació del govern espanyol, doncs, definitivament es queda en una simple baixa que en realitat no és més que un trasllat, perquè va ser el mateix ministre qui va demanar cessar per poder anar-se'n a viure a París per qüestions personals.

El relleu de Wert ha generat una gran satisfacció en diferents sectors de l'àmbit educatiu, amb qui l'exministre s'ha enfrontat en diferents ocasions fins a l'extrem que tota l'oposició, en un gest inusual, va arribar a pactar que quan hi hagi una nova majoria al Congrés es derogarà la llei orgànica per a la millora de l'ensenyament, impulsada per Wert. L'ara exministre ha estat especialment agressiu amb Catalunya, fent de la lluita contra la immersió lingüística a l'escola el seu principal camp de batalla. Wert no va deixar passar ni una sola ocasió per legislar en contra d'un model d'èxit al país, i va arribar a reconèixer que els canvis que ell impulsava tenien com a objectiu “espanyolitzar els alumnes catalans”.

Correm el perill d'interpretar que amb el relleu de Wert s'han resolt els conflictes amb el món educatiu català. I no és cert. No només perquè el seu substitut pensa com ell sinó perquè la seva era i és una estratègia del govern del PP, que en el seu intent recentralitzador buida cada cop més el govern de Catalunya de tot tipus de competències. Seria un error, per tant, interpretar que amb Wert se'n van també els conflictes que ell va generar. Perquè Wert era un simple instrument.