L'horitzó de l'estabilitat dels EUA
El president dels Estats Units, Barack Obama, ho va prometre l'any 2008 i ara ho està complint: cal fer la pau amb els antics enemics. És a dir, amb Cuba i amb l'Iran. Amb tots dos països s'han fet progressos importants en els últims anys, tot i que els avenços més notables s'estan assolint amb l'illa. El gener d'aquest any, Obama va concloure que si els 50 anys d'embargament al règim dictatorial no havien donat cap resultat, tret d'empobrir els cubans, és que calia canviar d'estratègia. La reobertura de les ambaixades, prevista per al dia 20, n'és un exemple.
No falten, i tenen raó, aquells que acusen Obama d'anteposar els interessos dels Estats Units a la defensa dels drets humans i la democràcia. Però si alguna cosa demostra la història del món és que aquests grans conceptes –i en això tots els països són iguals– només s'utilitzen a conveniència i per emmascarar interessos molt més materials. Al capdavall, els EUA confien que una apertura econòmica acabarà precipitant un recanvi suau del règim. Els EUA han vist com en aquests últims anys el panorama global del món ha canviat. Cal assegurar-se l'estabilitat continental, però també la de l'Orient Pròxim, on l'Iran, enemic mortal dels Estats Units des del 1980, és una peça fonamental.
L'actor que pot sortir malparat en tot aquest procés és la Unió Europea en general, i l'Estat espanyol en particular. Són regions econòmiques que van fer costat a Cuba en els temps difícils. El règim dels Castro, o el seu successor, premiarà aquesta fidelitat? O apostarà per les inversions nord-americanes, incloent les del Canadà? En política no hi ha amics, sinó aliats.