Marxar de l'Estartit

Aquestes són unes paraules d'un estartidenc amb una història familiar molt arrelada al poble des de sempre. Ni la política municipal, ni la seguretat ciutadana, ni els mateixos veïns (alguns), etc... em donen la confiança per seguir vivint en aquest poble tot l'any. L'Estartit ha passat a ser la meva segona residència a l'hivern, per motius familiars i de feina, la primera durant els mesos de juliol i agost.

Això és el que passa amb la majoria de classe mitjana del poble, que marxa a viure a llocs més tranquils –sense tenir maldecaps de pujades tan descarades d'impostos, inseguretat ciutadana al màxim, etc...–, que sí que he trobat i es troba en altres pobles. És una llàstima, però el poble està quedant a les mans de “refugiats” que sí que estan millor que en els seus hàbitats naturals. Només us dic, veïns de l'Estartit, que reflexioneu sobre el futur, perquè les properes generacions no ho tenen gens fàcil. Tot es complica i res no és igual que deu anys enrere. La meva solució: pensar més en la gent del poble i no posar-li tants impediments. Gràcies per escoltar-me, i com em va dir una vegada un amic meu: “Només hi quedem els beneits, al poble, els intel·ligents ja n'han marxat”.