Els privilegis dels funcionaris?

Sóc funcionari de la Generalitat de Catalunya i vull manifestar el meu malestar per les retallades salarials de què som víctimes i fer uns aclariments sobre els suposats “privilegis”.

Durant anys seguits, hem viscut congelacions salarials i per contrarestar-ho, primer, se'ns va recompensar amb els anomenats tiquets de menjador, que tenien import molt baix. Paral·lelament se'ns va oferir la possibilitat de fer jornada continuada i les persones que, voluntàriament, la demanaren deixaren de percebre'ls. Així es va consolidar la primera rebaixa salarial. Després, per dissimular els minsos increments salarials, mai per sobre de l'IPC, se'ns han donat altres “privilegis”, consistents en més hores de lliure disposició (menys diners a canvi d'hores de festa). També tenim (teníem?) altres “privilegis”, com ara el fons d'acció social, que no tothom demanava, la quantitat del qual era més simbòlica que no pas altra cosa.

Fa un any i mig que ens estan rebaixant el 5% o més del sou, i ara ens volen suprimir els tiquets de menjador, que a les persones que fem jornada partida ens suposa una quantitat força significativa. Ens suprimiran també el complement de productivitat –es paga un cop l'any–, una part de les pagues extraordinàries i no sé quantes coses més. Per tant, no estem parlant de retallades, estem parlant d'una rebaixa salarial en tota regla que repartida al llarg de l'any pot suposar, juntament amb l'increment de l'IPC, apropar-se al 20% dels ingressos de fins fa un any i mig. Ja n'hi ha prou, és més que excessiu i encara més tenint en compte que bona part dels funcionaris de la Generalitat no són gaire més que mileuristes i amb uns ingressos totalment declarats. No percebem res en negre.

També vull manifestar la meva disconformitat amb la imatge negativa que ofereix de nosaltres l'opinió pública. El nostre lloc de treball ens l'hem guanyat a pols, amb la corresponent titulació acadèmica i superant unes dures oposicions lliures en què hem competit, en igualtat de condicions, amb milers d'opositors. Això no és un privilegi, és un esforç.