Una reflexió lingüística

A la fleca on vaig a buscar el pa hi despatxa una noia molt simpàtica que entén perfectament el català, però a qui li costa parlar-lo. Segurament deu poder practicar amb molt poca gent. Jo sempre m'hi adreço en català i ella em contesta també en català. Avui li pago el pa amb un bitllet de 20 euros, i em diu: “No tens més petit, és que no tingui canvi”. I el client del costat: “Tinc canvi. Es que tengo que corregirte, porqué, si no, otra vez lo dirás mal.” M'he quedat perplex: li corregeix una cosa que diu malament en català, però li continua enraonant en castellà. No s'adona que l'ajudaria mil vegades més si li parlés en català que no pas corregint-la! Si els catalanoparlants no fem el primer pas amb la gent que no parla català, ningú no ho farà per nosaltres. Després ja corregirem el que calgui, però primer prediquem amb l'exemple!