Opinió

Puntualitzacions a “Macarrons i síndria”

Després de llegir l'escrit Macarrons i síndria d'en Josep M. Pasqual, m'agradaria fer-hi una sèrie de puntualitzacions. La urbanització de Vidreres a la qual es refereix, Mas Flassià, mai va ser una urbanització de luxe per a rics de Barcelona. Les instal·lacions de la urbanització (piscina, pista de tennis,...) podien ser utilitzades per gent que no hi residia pagant el mateix lloguer que ells. Respecte a la família Sánchez Vicario, tenien quatre fills, dos nois i dues noies, i no eren propietaris de res. Estiuejaven de lloguer en uns apartament situats davant de la piscina. En referència a la seva alimentació, li diré que van deixar d'estiuejar aquí quan la seva filla petita, Arantxa, deuria tenir 7 o 8 anys. No recordo que mai els seus pares els tractessin de manera diferent que a qualssevol altres nens. Jo també menjava macarrons i els meus pares, plats més “sofisticats” ( els nens solen menjar-los millor). Durant molts anys aquest restaurant, que no era de luxe, no tenia cap altre lloc on dinar que en un pati interior, sempre ple de criatures entre les qual jo mateixa. Era molt divertit, per cert. Els problemes que puguin haver sorgit després en aquesta família no vénen relacionats amb l'estil de vida que vostè vol fer creure. Sap greu que es diguin coses que no són certes.

Vidreres (Selva)

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.