En record d'en Moi
Un any, ja fa un any que vas marxar. Va ser de sobte i sense imaginar-nos tot el que aquest fet representaria per a tots nosaltres. Ha estat un any difícil, llarg i dolorós. De mica en mica hem trobat la manera d'anar-ho superant dia a dia, fins arribar a poder recordar-te i parlar de tu sense que se'ns neguin els ulls en cada moment.
Fa molts anys que ens reunim tots plegats fent dinars de colla i, des que no hi ets, intentem mantenir el mateix esperit, cuidant l'amistat que ens uneix, celebrant les tradicions dels nostres pobles i gaudint veient jugar i créixer els nostres fills. A vegades tot fent sobretaula parlem de tu, Moi, recordant anècdotes divertides que havíem viscut junts i actuem com si res, tot i que per a tots els presents sempre hi ha un moment del dia que estàs en els nostres pensaments. I encara que ja no hi hagi el teu plat a taula, continues en els nostres cors i seguiràs sempre formant part de les nostres vides. Tots plegats continuarem la nostra lluita per aconseguir el teu somni, un país lliure per als nostres fills. Des d'aquí volem donar les gràcies a tota la gent que d'una manera o altra ha ajudat la família a fer que dels dies grisos en sortís un raig de llum.
De tots els teus amics que et trobem molt a faltar.