Miracle! M'han atès en català!

Cada cop que baixo a Barcelona hi vaig amb cert recel, i és que em sembla que visito un altre país. Tal com ha passat us ho explico.

Hi he anat per fer-me un document assegurant que no tinc antecedents penals. Això és necessari per viatjar a Anglaterra acompanyant menors, es deuen pensar que tots els de la Península som uns corruptes.

El fet és que entro a l'entitat bancària per fer el pagament –tota la paperassa sempre costa diners– i els tres membres del personal que atenien l'oficina estaven parlant castellà.

Acabo i, un cop al carrer, demano l'adreça de la gerència territorial de Justícia. Em responen en castellà, també.

Una noieta molt simpàtica m'ofereix una rosa: “Señor, ¿querría comprar una rosa?”, m'ha preguntat molt amablement.

A l'oficina en qüestió, la senyora encarregada de donar els torns se'm dirigeix en castellà i, finalment –miracle!!!–, la persona que m'ha atès ho ha fet en català després d'haver-li donat, això sí, els bons dies en la nostra llengua.

En acabat, per celebrar la diada he comprat uns festucs en una botiga propera. I sabeu com m'han atès? Ja us ho podeu imaginar.

I alguns tenen el rostre de dir que el castellà està en perill d'extinció a casa nostra? Si us plau, no em feu riure. I a més, per acabar-ho d'adobar, havia de passar en la festivitat de Sant Jordi. Quina llauna!