Opinió

Xesco Boix

Cantant, artista, bohemi o somiador, però sobretot bona persona i amic dels nens. Prenent tota la inèrcia del grup de Folk i l'estada als Estats Units, en Xesco Boix esdevingué la figura més carismàtica de l'animació infantil al nostre país a partir dels anys setanta.

A casa nostra sempre s'ha donat una gran importància a l'educació en el temps de lleure, durant la república amb la renovació pedagògica, durant el franquisme amb l'inici del moviment escolta i l'església progressista, i més endavant amb una munió de centres d'esplais, caus o casals, que són un veritable motor de cohesió social i identitat nacional encara avui.

En Xesco Boix sabia que els nois i noies del país eren la llavor del demà, i amb una guitarra i emulant Pete Seeger va fer les delícies dels infants (i d'altres de més grans) arreu; encara avui, si fullegem qualsevol cançoner de colònies o campaments, les seves cançons són d'una vigència total.

Els Països Catalans estem en deute amb en Xesco Boix i amb tants d'altres animadors i animadores que encara avui creuen que un altre mon és possible i que aquesta lluita comença des de l'inici, compartint els grans valors de la humanitat amb un somriure i una cançó, perseguint el somni etern, una lluita pacífica però constant –en el cas d'en Xesco, més de sis mil actuacions, trenta-cinc discs i deu llibres són el seu llegat artístic–, però el seu record perdura entre nosaltres i tots aquells qui compartim el somni sabem que la nostra societat, a partir de la cultura popular, l'altruisme i la generositat, es reforça cada dia més amb centenars de protagonistes anònims i alhora públics a qui volem fer extensiu aquest reconeixement. Amb el record ben viu d'en Xesco, la seva energia i voluntat de canviar el món, i emmarcat en els actes del Correllengua, us convidem a participar en els actes que celebrarem els propers dies.

Publicat a