Opinió

El català s'ha d'equiparar en el cinema amb altres llengües

La xifra de nou milions de parlants de català sembla que no sigui prou argument perquè els ciutadans d'aquest país tinguem dret a gaudir d'una oferta en cinema doblat o subtitulat en el nostre idioma similar a la que tenen altres llengües europees que parlen tantes o menys persones.

La Plataforma per la Llengua va presentar ahir un estudi comparatiu del català en el cinema en relació amb altres idiomes europeus. El resultat és decebedor. A Islàndia, país amb uns 270.000 espectadors potencials en una societat bilingüe que s'expressa en islandès i anglès, l'islandès sempre és present a les sales cinematogràfiques. A Finlàndia, la comunitat lingüística sueca té menys de 300.000 espectadors potencials, però el suec té accés al cinema en aquest país en les mateixes condicions que el finès. Així es produeix també amb el flamenc a Bèlgica i, fora d'Europa, al Quebec, amb el francès. Tots ells tenen una presència important que no té el català. A Catalunya, actualment només tenim una oferta del tres per cent en català en el cinema, per això ha estat pertinent la llei del cinema que equipara l'oferta del català amb la del castellà.

Els autors de l'estudi en dedueixen que a hores d'ara la demanda no és prou àmplia perquè no hi ha prou oferta. I no com argumenten els empresaris, que diuen que no poden ampliar l'oferta perquè no hi ha prou demanda. Aquesta situació és la que tracta de corregir la llei.

Tot i els crits alarmistes que anticipen un daltabaix del sector cinematogràfic amb l'entrada en vigor de la llei, cal pensar que un poble que parla, pensa, llegeix i veu televisió en català, mereix (i exigeix) també veure i escoltar cinema en català.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.