Opinió

EDITORIAL

Vilafranca lidera un món casteller en plena ebullició

La diada de Tots Sants de Vilafranca del Penedès s'ha consolidat com una cita remarcable en l'agenda castellera a l'hora de la consecució de grans fites. Aquest va ser el cas de la jornada de dilluns en què els Castellers de Vilafranca van fer una espectacular exhibició i entre els grans castells plantats a plaça van assolir una construcció mai vista i d'extrema complexitat, el dos de vuit sense folre. Un gran èxit que va portar els verds a fer un cop més història castellera. La diada de Tots Sants va ser així exponent de dos elements clau del moment actual del món casteller: l'indubtable primacia dels de Cal Figarot i l'emergència de les colles provinents de l'expansió castellera que es produeix a partir dels anys noranta. El primer punt és indiscutible. Ningú pot dubtar de la tradició i potència castellera de Valls, única ciutat que, tot i les seves dimensions, manté dues colles històriques i capdavanteres. O en el cas de fora dels territoris històrics castellers, el gran paper jugat pels Minyons de Terrassa. Però els Castellers de Vilafranca estan ara com ara en un estadi superior, com ho demostren la consecució de grans estructures castelleres i el fet que enguany han aconseguit guanyar per cinquena edició consecutiva el concurs de Tarragona. Una preeminència segurament basada en dos conceptes: primer, el fet que, malgrat que l'altra colla vilafranquina, els Xicots, també disposen de seguidors, els de la camisa verda han aglutinat una massa social molt important i compromesa de forma entusiasta amb la colla tant a Vilafranca com a la resta de la comarca. Segon, la introducció de dinàmiques de treball que tenen més a veure amb les disciplines esportives d'elit que amb la tradició castellera, amb nombrosos assajos cada setmana i desplaçaments massius fins a les cites castelleres menys rellevants.

La segona qüestió que posa en evidència la diada de Tots Sants és l'emergència de la fornada de colles castelleres de la darrera expansió. Una consolidació total que ha portat els Capgrossos de Mataró a ingressar en el selecte club de les colles amb castells de gamma extra. O els Castellers de Sants a completar el quatre de nou amb folre per primer cop després d'haver assolit ja anteriorment el tres de nou folrat. Per no parlar de la perplexitat que pot provocar veure una colla com els Castellers de Lleida, d'un territori sense gens de tradició castellera, intentar un castell de nou, tot i que no se'n sortís finalment. Una emergència que situa aquestes colles a recer de formacions històriques com les vallenques i que, juntament amb la recuperació de colles, com ara la Jove de Tarragona, obre noves expectatives i dóna vitalitat al món casteller.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.