Millorar el resultat de les escoles

La prova de competències bàsiques que una mostra de 69.000 alumnes de sisè de primària de tot Catalunya van passar els dies 4 i 5 de maig reflecteix uns resultats decebedors. El diagnòstic global és que un de cada quatre alumnes no arriba als mínims exigits. És a dir, un 25%, una taxa que és lluny del 15% que hi ha de mitjana a Europa i del 10% que s'ha imposat la Unió com a horitzó. Una anàlisi més precisa revela les grans diferències que hi ha, que continua havent-hi, entre els centres públics, concertats i privats. Però també que hi ha una forta correlació entre els resultats escolars i el nivell socioeconòmic de les famílies. Les famílies amb més recursos tendeixen a portar els fills a les escoles concertades i a les privades, i aquí rau una part de l'explicació, no tota, dels resultats diferents.

Inversament, l'escola pública és l'escola de tothom. És l'escola que fa l'esforç més gran d'integració, tot i que també n'hi ha de concertada que hi participa. És molt rellevant recordar que quan l'arribada d'immigrants estava en auge, les autoritats es van plantejar de fer quotes en tots els centres, públics i concertats, per evitar la creació de reductes. Però més enllà d'aquest fet puntual, hi ha reformes que cal fer per superar els mals resultats: invertir –potser no més, però sí millor–, donar més autonomia als centres públics –no té res a veure amb privatitzar-los– i a les seves direccions, una implicació més gran de les famílies –sobretot de les que creuen que l'escola és un aparcament– i una aposta clara per incentivar l'excel·lència.

Totes aquestes reformes són necessàries, però hi ha un factor que les ha d'embolcallar i sense el qual totes les millores són inútils. Hi ha d'haver estabilitat. No podem estar canviant les directrius escolars cada cert temps. El professorat i les famílies necessiten assossec. I paciència, perquè els efectes de les reformes, en educació, tarden quinze anys a manifestar-se.