Opinió

EDITORIAL

La pitjor ofensiva contra la llengua catalana

Mai, en la llarguíssima història de persecució que desgraciadament acredita en els últims tres-cents anys, la llengua catalana havia patit com pateix actualment un setge integral i coordinat a tot el domini lingüístic. N'hi ha hagut de més cruels, de més sistemàtics i de més duradors. Però l'actual és, sens dubte, el més perillós dels perpetrats fins ara. És el més difícil de combatre, perquè està projectat per un espanyolisme que es basa en la presumpta legitimitat que li atorga un sistema democràtic. Un sistema democràtic que avala l'anihilació de les minories lingüístiques i que, a l'hora de denunciar abusos, a més, no podem oblidar que està homologat en una Unió Europea que a dreta llei només protegeix les llengües que són oficials perquè tenen un estat al darrere. Mai el risc ha estat tan alt com fins ara, perquè aquest intent de genocidi és orquestrat de manera conscient per un dels grans partits majoritaris a l'Estat, el Partit Popular (PP), amb la resta del panorama polític espanyol mirant cap a un altre costat o, directament, abonant l'arraconament de l'idioma que vertebra culturalment els Països Catalans. Mai la situació ha estat tan dramàtica, perquè el partit que orquestra i encapçala els atacs és majoritari en l'àmbit lingüístic del català.

L'enemic és a casa. I l'enemic és més poderós que mai. A Aragó, la futura presidenta ja ha anunciat l'atac contra la protecció del català a la Franja. El govern balear ha anat més enllà i ha suprimit la direcció general de Política Lingüística i ha sentenciat l'ensenyament en l'idioma propi, liquidant l'exigència del català per accedir a l'administració pública i derogant el decret de mínims que en garanteix la paritat a l'ensenyament. Al País Valencià, on els populars governen des de fa anys, la corrua d'atacs i manipulacions contra la unitat lingüística i les operacions per aprofundir en l'arraconament del valencià com és sabut no tenen ni fi ni compte. L'ofensiva, però, no es limita a les àrees on la llengua comuna té més problemes polítics de supervivència, sinó que s'ha desencadenat de manera lenta però inexorable a Catalunya mateix. Arran de la coneguda sentència del TC contra l'Estatut, la posició del català ha quedat altament debilitada en molts fronts, a mercè de la voluntat d'uns tribunals espanyols que, naturalment, entenen l'espanyolitat només en castellà i la catalanitat com un deure de ser castellanoparlant i prou. El panorama és negre. I només s'aconseguirà fer-lo revertir, començant per Catalunya per donar exemple, marcant unes clares línies vermelles en la política respecte de les relacions amb els partits que posen en perill el nostre patrimoni més preuat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a