Opinió

El mal del català es diu Espanya

Les dades presentades ahir per la Plataforma per la Llengua són una invitació a l'optimisme des de la persistència en la lluita pels drets lingüístics del català. L'estudi convida a l'optimisme perquè, d'entrada, fa una lectura en clau positiva quan les mateixes dades es podrien interpretar de manera diferent des d'una posició derrotista. El català té molts obstacles per superar i terreny per recuperar, però hi ha indicadors que demostren que hi ha possibilitats de millora.

Gairebé 10 milions de persones parlen el català i el 91% de la població del domini lingüístic l'entén. A més, la projecció internacional és considerable, ja que el català es troba entre les cent llengües més parlades a tot el planeta i és la catorzena més parlada de la Unió Europea, per sobre, o molt per sobre, d'algunes de les que tenen estats al darrere i no en contra.

Per àmbits, la situació és desigual, però té una salut extraordinària en sectors puixants com per exemple les noves tecnologies: que el català sigui el vuitè idioma més actiu a internet es pot considerar senzillament espectacular. L'increment en els usos culturals i empresarials, també a la xarxa, i l'interès per aprendre l'idioma propi de Catalunya per part dels nouvinguts són alguns altres elements a tenir en compte. La normalització encara és lluny, i caldrà que, principalment, siguin els mateixos catalanoparlants que continuïn amb la guàrdia ben alta. Tanmateix, com passa en altres àmbits, queda clar, veient els aspectes negatius de la normalització, com la justícia o la legislació que afavoreix l'espanyol, que el principal problema que té la llengua catalana té un nom: Espanya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.