Opinió

Els difícils equilibris de Sarkozy

El 6 de maig que ve, els francesos decidiran alguna cosa més que qui presidirà la república els pròxims cinc anys. Decidiran també quin és el model que s'ha de seguir per lluitar contra la crisi: si el de l'austeritat alemanya, com defensa el conservador Nicolas Sarkozy, o l'anglosaxó, més partidari d'equilibrar la contenció amb els estímuls fiscals a l'economia, com vol el socialista François Hollande. I així arribem a la paradoxa que a l'Estat espanyol, ara en mans del Partit Popular, li pot convenir més la victòria dels socialistes a França.

Pel que fa a la primera volta de les presidencials celebrada diumenge, hi ha tres fets que s'han de fer constar. El primer, l'elevada participació. El segon, l'important vot de càstig a Sarkozy, que es tradueix en el fet que per primer cop el president en exercici queda darrere del principal aspirant a substituir-lo. La tercera, la important embranzida de Marine Le Pen, sobretot a la Catalunya del Nord. L'extrema dreta no passa a la segona volta, però queda en una posició immillorable per influir en Sarkozy, guanyar posicions en les eleccions parlamentàries del juny i donar una sorpresa el 2017.

Per renovar el mandat, Sarkozy haurà de quadrar el cercle. Tant els electors lepenistes com els centristes de François Bayrou es reparteixen gairebé a parts iguals, abstenció exclosa, entre Sarkozy i Hollande. El socialista sembla que no haurà de fer gaires equilibris per recollir els vots de l'esquerra. Però per Sarkozy, optar pel populisme de Le Pen li suposarà perdre els vots de Bayrou, que podrien marxar en massa cap a Hollande. No es pot descartar, doncs, que Sarkozy faci algun cop d'efecte els pròxims dies.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.