El català té molt futur a l'escola

L'ofensiva contra la immersió lingüística a l'escola plantejada pels populars a Catalunya no és res més que una derivada de les dures polítiques contra la llengua catalana endegades des de fa temps pel PP al País Valencià i a les Illes Balears, com s'explicava aquest diumenge en el dossier de la revista Presència. Unes polítiques que tenen com a principal objectiu –encara que ara mateix no s'expliciti directament– eliminar el català del món escolar. La llengua pròpia del país fa nosa i, malgrat que sigui un patrimoni cultural de primer ordre, el PP la veu com un clar entrebanc a la seva política uniformitzadora i espanyolitzant. I és des d'aquesta perspectiva de menyspreu cap a la llengua com es pot entendre el fet que no només no es potenciï l'estudi i l'aprenentatge del català, sinó que, contràriament, es faci tot el possible per reduir el nombre d'escoles que l'imparteixen i les hores de classe.

Afortunadament, la realitat és molt tossuda i la llengua, malgrat els anys de repressió i de marginació, manté una vitalitat extraordinària tant al País Valencià com a les Illes Balears. En aquest sentit, les xifres són molt significatives. Al País Valencià, més de 126.000 alumnes van demanar a principis de curs d'estudiar en valencià, un nombre molt elevat que no sembla escandalitzar gens els membres de la caverna mediàtica espanyola que fan escarafalls perquè deu famílies no poden escolaritzar els seus fills en castellà al Principat. A les Balears, més d'un 90% dels pares van demanar la immersió lingüística en català per als seus fills. Tot plegat no sembla commoure gens els populars, entestats més que mai, a convertir la nostra llengua en un mer element folklòric.