Opinió

L'economia submergida encara pesa

Un informe universitari dels tècnics d'Hisenda publicat fa uns dies revela com, arran de la crisi, l'economia submergida ha crescut fins a representar gairebé un 25% del PIB de l'Estat espanyol. És a dir, tant com més de 250.000 milions d'euros. L'economia submergida és un fenomen ple de llums i ombres. D'una banda, evita un esclat social en un Estat on la taxa d'atur persisteix en el 25%. Però, d'una altra, fa que Hisenda deixi de percebre impostos, i la quantitat efectivament recaptada és insuficient per atendre els serveis –els quals també són demandats pels actors de l'economia submergida–, de manera que cal endeutar-se per pagar-los. Més deute vol dir, també, més dificultats per abaixar els impostos i per créixer.

L'economia submergida no és a l'abast de tothom. No la pot practicar l'assalariat, que cobra i tributa en una nòmina. En canvi, sí que és a l'abast de determinades activitats empresarials, notablement vinculades al sector dels serveis. Solucionar aquest problema, comú a tot Europa, requereix una feina continuada. Amb inspeccions d'Hisenda, però també millorant la percepció social que es fa una feina activa contra la corrupció. És difícil convèncer l'autònom que deixi de fer algunes factures sense IVA per raons de supervivència si alhora veu com hi ha alguns casos de presumpte però clamorós frau fiscal en què tot l'aparell de l'Estat es mobilitza per protegir el presumpte defraudador. O que no té accés al crèdit perquè el diner públic dedicat a rescatar bancs es canalitza cap a la compra de deute públic. Utilitzar aquests fenòmens per justificar el frau només són pretextos, però les administracions han de treballar per eliminar-los.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.