Jordi Pujol abaixa el teló polític
La compareixença d'ahir de l'expresident Jordi Pujol al Parlament de Catalunya va tenir tot l'aire d'una abaixada del teló polític per part d'una persona sense la qual no es pot explicar la història moderna de Catalunya. Quina part d'aquesta història s'enlaira damunt la glòria dels patriotes que han dedicat la vida a la reconstrucció nacional i quina s'esfondra en la podridura de la corrupció ho hauran de decidir els jutges. De moment, ahir, compareixent davant la comissió parlamentària d'afers institucionals, Pujol va escenificar el respecte que encara li mereix una institució per la qual va lluitar des dels vint anys i, alhora, l'afebliment irrecuperable del seu propi capital polític després d'haver confessat que té una fortuna amagada a l'estranger.
La sessió va servir perquè els diferents grups parlamentaris fessin preguntes pertinents sobre l'origen de la fortuna pujoliana i també perquè el compareixent, segurament emparat en l'estratègia jurídica, no en contestés cap. Segons aquest balanç, doncs, va ser una sessió prescindible durant la qual, a més, alguns diputats, com Alícia Sánchez-Camacho –PP– i Albert Rivera –Ciutadans–, van exhibir una lamentable capacitat per barrejar la corrupció política amb el procés sobiranista. Va ser aleshores que, en un rampell de geni, Pujol va recriminar-los que intentessin aprofitar el seu cas per desmoralitzar la gent i va acusar-los d'infantilisme i audàcia a l'hora d'elevar certes informacions de la premsa espanyola a la categoria de certesa absoluta. A Pujol van haver de recordar-li que no era allà per tornar a donar lliçons a ningú i, complert el tràmit, va marxar amb la sensació que era conscient d'haver pronunciat el seu últim discurs al Parlament.