Opinió

l'apunt

«No mos fareu catalans»

Dimecres vaig tenir l'honor de participar en la presentació, a la llibreria Ona, de la reedició corregida i ampliada de l'obra de Francesc Viadel No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme. Dic l'honor perquè l'obra de l'amic Viadel és excepcional, no en va és un dels intel·lectuals de nova fornada del País Valencià que cal seguir de prop. I l'honor també pel fet de poder compartir taula amb figures valencianes de la talla del professor Toni Mollà, prestigiós sociòleg i periodista, i el president Albiñana (Josep Lluís Albiñana va ser el president del consell preautonòmic del País Valencià, com ara la Generalitat restaurada per Tarradellas, en els tèrbols temps de la transició). Llegir el llibre de Viadel és llegir una crònica del desastre que ha viscut el País Valencià per la violència política d'un moviment ultra que va adoptar l'anticatalanisme com a coartada. El blaverisme va ser i continua sent incrustat al PP la reacció de les forces més retrògrades del País Valencià al que Toni Mollà anomena la «revolució tranquil·la», és a dir, l'eclosió d'una societat civil antifranquista, democràtica, que aspirava a la modernització política i cultural del país. El llenguatge viu de Viadel, una trama gairebé novel·lada fruit de la seva formació periodística, i una documentació exhaustiva dels fets que explica converteixen aquest magnífic assaig de l'escriptor valencià en una obra apta per a qualsevol català interessat en la realitat valenciana, profundament marcada per una ideologia feixistoide de segell blau plena d'irracionalitats en què el segregacionisme lingüístic és només un exponent de les barbaritats que ha arribat a protagonitzar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.