Opinió

Català a la terrasseta

La gandula La clara i el xampú

Un dels paradisos de l'estiu és prendre la fresca en una gandula. Però a la gandula, aquest seient plegable de lona amb potes en aspa, li disputen el territori l'hamaca i la tumbona. La invasió de la tumbona és flagrant, perquè ve de tumbarse. La de l'hamaca, en canvi, és ben subtil, perquè ja és catalana quan penja entre dos cocoters. L'hamaca té origen antillà i vol dir xarxa de pescar en arauac. Els indis, abans que arribés un estressat Colom, hi jeien sense cap sentiment de culpa. Tampoc sembla que en tinguin cap els castellans quan la fan sinònima de tumbona. El català, en canvi, pencaire malaltís, només n'accepta el sentit original i per a l'altre té la gandula, perquè vol deixar ben clar que jeure no és cap virtut.


Per apagar la set no hi ha res com la cervesa amb llimonada. Però heu d'aprendre a demanar-la. A Madrid n'heu de dir clara con limón, o us la duran amb gasosa. A Londres, shandy. I a Berlín, radler, que vol dir ciclista, perquè va ser en un bar freqüentat per ciclistes de Baviera on va néixer el 1922. A París és panaché, que vol dir barreja. A Bilbao, pika; i a Navarra, lejía. Ja veieu, doncs, que un error pot ser fatal. I a Catalunya? Dir-ne una clara és el més habitual, però a mesura que aneu cap al sud s'imposa el xampú. Els diccionaris encara callen, però el Termcat ja s'ha decantat pel xampú.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

  • Avui 16-07-2010 Pàgina 48