Opinió

Tanquem la barraca

Ni toros ni motos

Fa vint anys, en aquesta ciutat sense motos, deies que eres de Barcelona i posaven cara de rellotge aturat. Els únics que se sabien la lliçó, o ho feien veure, eren els xinesos a qui regatejaves el preu dels Rolex d'imitació. Et sentien parlar en català i els faltava temps per recitar “Balcelona-és-bona-si-la-bossa-sona”. Els Jocs del 92 van donar a conèixer el nom de la capital catalana més enllà dels venedors de Chinatown, però encara no n'hi havia prou dient que eres de “Barcelona, Catalonia”. Calia afegir un “Spain” en veu baixa perquè l'interlocutor s'acabés de situar.

Avui, arribes a Nova York a passar-hi les vacances i els americans es refereixen a Barcelona amb admiració: no només saben on és, sinó que la tenen entre els destins turístics pendents. Et pregunten amb ganes d'escoltar la resposta com és que molts catalans no senten seva una selecció de futbol formada per jugadors del Barça. Fins i tot et feliciten de cor perquè a Catalunya s'han prohibit els toros.

M'expliquen via xat que l'abolició de les corrides ha revifat sectarismes espanyols, i em passen l'enllaç a un grup de Facebook que promou el boicot als productes catalans. No em ve de gust indignar-me. Sí que m'uneixo als qui demanen la cessió de la Monumental al Circ Cric per fer-hi un circ permanent i una escola de pallassos. I, ara que ja no tindrem toros torturats, m'apuntaria de bon grat a la lluita activa contra les motos trucades.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.