Opinió

Català a la terrasseta

“Piqué és al terra” Cull, recull i plega

Ho vaig sentir l'altre dia a l'excel·lent transmissió de RAC 1. I sento mares que diuen als nens: “Cull això del terra”, “Aixeca't del terra”. El suelo castellà és el terra català: “He fregat el terra”, “Canviaré el terra del lavabo”, però com també passa amb altres locatius, perd l'article quan té valor adverbial. Igual que “Tienes el plato en la mesa” és “Tens el plat a taula” o “Ha ido al mercado” és “Ha anat a plaça”, les coses que ells recogen del suelo nosaltres les collim de terra. I com que les desgràcies no vénen mai soles, els addictes al terra normalment s'hi cauen, s'hi llancen i s'hi arrastren en lloc de caure-hi, tirar-s'hi i arrossegar-s'hi, i encara hem fet sort si ho diuen amb hi.


Perquè rumiant-hi bé, el que he sentit dir és “recull això del terra”. I és que recollir se'ns menja collir reforçat per recoger. Un paper més aviat s'hauria de collir de terra, com es cull una flor, una fruita o una planta. La dita “El que siembra recoge” és, en català, “Qui sembra cull”. No dic que aquí recull sigui incorrecte; el que dic és que, per pressió del castellà, ha passat de ser l'opció marginal a ser la majoritària. En alguns dialectes, però, per exemple el del Camp de Tarragona, es cull el que hi ha a l'arbre i es plega el que hi ha a terra. I així et pots passar una tarda collint cireres i plegant avellanes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

  • Avui 26-08-2010 Pàgina 44