Opinió

Tres guitarristes perfectes:

en Quico Pi de la Serra, en Toti Soler i en Quim Xena

Quim Xena i sa guitarra

A principis del segle XXI, quan vaig conèixer Quim Xena, ell vivia a Osor perquè s'havia acabat de casar amb la Rosa, una pubilla posseïda d'una veu tel·lúrica i amb l'aspecte hermós d'una pastora verdagueriana de cabells poc pentinats i galtes rosades.

En Xena, si no fos perquè estàvem en una vall a més de dos- cents metres d'altitud i encerclats per les Guilleries, se l'hauria pogut confondre del tot amb el mariner Luard sagarrià. De fet, imaginar-se en Xena pescant sonsos en una platja de Pineda o fent garoines entre la costa de Tamariu i Calella de Palafrugell no es pot considerar un engany de la ment encara que la imatge s'emmarqui entre crancs de riu, truites, barbs i granotes verdes de rieres i torrents o en un hort de cols, bròquils, escaroles i espinacs.

A casa d'en Xena i la Rosa d'Osor vam menjar un excel·lent estofat de vedella amb castanyes, cuinat per en Quim mateix, un esplèndid mestre de casa i un paladar fi, potser per influència planiana o, potser, perquè a Osor de la Selva, o també a l'Empordanet, encara queden algunes de les poques persones del nostre país que són una mica de bosc o, com en Xena, de mar i muntanya. En Xena és d'aquells que van a abastar pinyes i qui abasta pinyes, també surt a abastar castanyes, per a consum propi, com es tipificaria avui. A Osor, anys abans de conèixer en Xena, vaig conèixer el senyor Josep Arias, un dels últims artesans de la pipa que hem tingut a Catalunya. Les pipes de l'Arias d'Osor, durant la segona meitat del segle XX, van ser tan buscades i valorades com les incomparables pipes del mallorquí Bonet de ses Pipes. El senyor Arias no només assumia tot el procés d'elaboració de les pipes fins a l'art final, també anava a abastar les soques, les bullia, les assecava en un cobert de casa seva al carrer de França, en serrava els escalaborns i, quan l'atiava la mitja gana, sortia de cacera i pelava un conill, per a consum propi, prescindint del dia de la setmana i de la veda.

Abans de l'estofat de vedella amb castanyes, en Xena em va ensenyar el seu estudi domèstic, en un racó de la sala d'estar, amb el sostre empostissat i les parets de pedra natural repicada i amb les guitarres, els faristols i les partitures presidint aquell espai, tan reduït de superfície alhora que tan indescriptible de plaer.

Va ser la primera vegada que escoltava la guitarra d'en Xena, en un concert d'un sol músic, un sol instrument i un de sol, de públic.

En una època en què els grans concerts requereixen grans efectes especials, grans superfícies d'escenari i d'aforament i molt màrqueting, és impagable la distància curta de la guitarra. Tot i que, com amb tantes altres coses, el nostre país tampoc ha assolit la projecció universal, i amb prou feines la interior, dels seus guitarristes, hem d'explicar que, des de fa un grapat d'anys, comptem, almenys, amb tres guitarristes perfectes: en Quico Pi de la Serra, en Toti Soler i en Quim Xena.

Després de conèixer en Xena a Osor vam coincidir durant una etapa més aviat curta en algun recital, en algun programa de ràdio i en algun altre de televisió. Quan la gent escolta la guitarra d'en Xena interpretant havaneres clàssiques i les composicions pròpies, les justes, del seu repertori, es pregunta com és possible que d'en Xena no se'n parli i no se'l conegui més. La resposta és fàcil i senzilla: vivim en un país de cultura del turisme i de menyspreu per la cultura genuïna. Els franctiradors, humils músics lluitadors de la nostra mil·lenària cultura, elaboren plats exquisits que queden per tastar.

Noms con els de Quim Xena, el de la Rosa d'Osor, el de Josep Cruanyes (el tenor de Cassà de la Selva i veu substituïda però insubstituïble del Peix Fregit), el de Francesc Vicent Garcia i Torres (el rector de Vallfogona) o el del Cançoner de Pineda... són noms desconeguts en un país en què ja es comercialitzen amb més èxit les flors de plàstic que les naturals i en què tenen més audiència Manolo Escobar o Bertín Osborne que els blues del Quico, el M'aclame a tu d'en Toti i les Ones daurades o La barca i el mar d'en Xena.

Tanmateix, cròniques més recents diuen que en Quim Xena acaba de presentar a Ca la Raquel de Calella de Palafrugell, tot afinant sa vella guitarra, un nou CD amb quinze havaneres interpretades amb polidesa. Com diria el patriarca romancer de Catalunya Jaume Arnella: “Tot plegat és una autèntica delicadesa”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.