Opinió

UT/UDA

Plettenberg

No sabia ni que existies, Walter von Plettenberg, però vaja, benvingut a la galàxia informativa de la colònia. Ets el representant de la cambra de comerç alemanya a Madrid, i pel que sembla bàsicament et dediques a fer amics. En declaracions d'agència, dius que tots els que vulguem anar cap a Alemanya hem d'aprendre el vostre idioma, però en canvi els que vulgueu venir cap a Catalunya no. Quina és la diferència? Home, salta a la vista; els que anem cap allà som catalans, els que veniu cap ençà sou alemanys.


D'arguments, ja en tens, ja; dius que la gent que ha de venir a Barcelona amb nens s'espanta, perquè saben que als nanos els tocarà aprendre el català. T'entenc perfectament, aquest idioma fa por; jo mateix encara no he superat l'ensurt de descobrir que havia après una llengua que es podia trepitjar i insultar impunement. Realment, és més que un espant, és espantós; i t'aconsello que mai no cometis l'error d'iniciar un fill en el trauma del català, perquè tota la vida creixerà acomplexat.

D'altra banda, assegures que el català no permet assimilar bé el castellà, l'anglès o l'alemany, els idiomes en majúscules, i jo et torno a donar la raó; ningú no discuteix que a Despeñaperros o Mönchengaldbach són molt més multilingües que a Catalunya. Ens recomanes que adoptem una actitud molt més desacomplexada cap a la nostra llengua, i no saps com estic amb tu. Mira si em desacomplexo, que demano que pleguis de lingüista, que et dediquis al comerç i et fiquis el doctorat en filologia indoeuropea allà on et càpiga. De res, mein Herr.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.