Opinió

Voluntariat submergit, una actitud afirmativa

Quan la ciutat de Girona omple patis, portals i carrers de flors, sé que el maig és viu. Temps de flors és una de les iniciatives ciutadanes de Catalunya que més m'enamoren. Potser perquè sóc de Girona, potser perquè sorgeix d'una aportació generosa de molts ciutadans. És una acció essencialment afirmativa, una proposta que construeix.

Tots plegats ja n'estem –crec jo– una mica farts de zombis al nostre voltant. Aquests éssers, tan de moda en el cinema, són negatius: “morts vivents” que maten els altres. Per això les meves amistats i col·legues ja saben que sempre els dic: “I tu, què fas? I jo, què faig?”. Si davant quelcom “que no va” no oferim una solució constructiva, val més callar. Derruir és fàcil. De criticar en sap qualsevol: hi ha massa zombis entre nosaltres, que només desfan i contagien més zombis semblants a ells. Ai del dia que no quedin vius!, gent amb il·lusió, amb esperit constructiu.

Els parlaré de “gent positiva” més avall. Però deixin-me denunciar ara que no ajuden ni una mica: a) la queixa sindical que pretén “crear consciència” de retallada (ideologia marxista anacrònica); b) certs polítics que cerquen vots venent fum; c) alguns ciutadans que enyoren “prestacions socials” efímeres que ens han buidat la caixa i que ens tenen venuts a l'escanyapobres madrileny, i d) els que diuen: “ja s'ho faran!”, que jo ja me'n surto tot sol i tinc uns ingressos segurs.

S'ha acabat! Fora zombis. Fa pocs dies, al meu institut (iesilladerodes.cat), amb cent alumnes de secundària al voltant dels 15-16 anys, vam celebrar la Festa d'Europa (el 9 de maig, aniversari de la Declaració Schuman, de 1950). Aquest és un dels símbols oficials de la UE. Aquestes noies i nois –com poden veure als canals de vídeo o al campus virtual de l'institut– han reflexionat sobre el “voluntariat”. El motiu? Enguany, el 2011, vivim l'Any Europeu del Voluntariat (europa.eu/volunteering). Els comento algunes experiències viscudes.

En un cinefòrum sobre la pel·lícula francesa Welcome, de 2009, guanyadora del premi Lux del Parlament Europeu, van manifestar la generositat de qui veu certes lleis antiimmigració com un atac als drets humans. Aquests adolescents (en l'audiovisual estrenat, en les presentacions multidisciplinàries, etc.) proposen el voluntariat com una alternativa a l'egoisme i la misèria moral. Els convidats, de diferents ONG, i les nombroses autoritats van valorar la performance Dóna una oportunitat a la solidaritat –amb lletra original sobre una base musical de John Lennon–, en què s'incentiva a donar el temps i les forces per ajudar d'altres.

Els tallers, dansa, conferències, lliurament de premis es van desenvolupar al castell de la Trinitat, a Roses, un lloc emblemàtic per a propostes creatives. Cal construir, donar, ser generosos. La queixa estèril s'estén fàcilment però “deprava”. Siguem positius, “marquem la diferència!”, com deia l'eslògan europeu. El senador Lluís Maria de Puig, president del Moviment Europeu a Catalunya, feia notar que –en contraposició a les dades oficials, deu punts per sota de la mitjana de la UE–, entre nosaltres, hi ha molt “voluntariat submergit”, tanta gent que fa i que no entra en les estadístiques perquè, senzillament, ho fa de cor: festes dels pobles, accions de les AMPA, cura de necessitats, etc. És una altra manera de tirar amunt el país!

A l'institut ja hem començat a pensar en el dia d'Europa de l'any vinent. Tots vostès hi són convidats. I el tema? Mirin: l'Any Europeu 2012 se centrarà en l' “envelliment actiu”. Fora zombis, mirem endavant!

Professor de filosofia a l'institut Illa de Rodes (Roses) / fserra@catalonia.net

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.