Opinió

avui és festa

Estrangers

“Durant les darreres dècades el turista l'hem fet nosaltres, però la festa s'ha acabat”

D'això que en diem turisme ningú no en va tenir notícia fins a meitat del segle dinou. Va ser llavors quan a les valls alpines, a Suïssa, van començar a arribar-hi britànics, burgesos o aristòcrates, tots estrictament excèntrics, amb la pretensió de passar-hi la temporada estival. Ben aviat s'hi van afegir alemanys i nobles de la Rússia dels tsars. La passejada alpina va esdevenir reglamentària. Els feréstecs muntanyencs d'aquelles valls van quedar astorats però van entendre de seguida que calia aprofitar aquella demanda inesperada. Allò que els estava passant encara no tenia nom però, per fer-se entendre ràpidament, en van dir “la indústria dels estrangers”. Al nostre país, la cosa dels estrangers es va fer esperar –com tantes coses– gairebé un segle. Quan va arrancar, però, als anys cinquanta, ho va fer amb força. La dictadura franquista va trobar en aquella invasió pacífica una solució miraculosa a la pobresa secular del país. Els estrangers i les seves divises es van convertir en el pedaç estacional per a l'economia paupèrrima d'una població que sortia amb prou feines de les misèries de la postguerra. Tot es va anar arreglant gràcies al sol, les platges i la sangria. La cavallerositat que la tradició literària atribuïa als pobles peninsulars va poder manifestar-se massivament en forma de deferència servil a l'estranger. Als pobles turístics de Catalunya la vida laboral, social i sexual tenia pautes perfectament diferenciades segons fos hivern o estiu. Aquell fenomen ho va canviar tot i va permetre modernitzar el país i vàrem deixar d'estar pendents de si venien més o menys turistes. Durant les darreres dècades el turista l'hem fet nosaltres, però la festa s'ha acabat. Aquest estiu, amb la incerta economia del moment, tothom torna a mirar-se els estrangers amb interès. Ara toca, altra vegada, servir el turista amb deferència encara que sigui practicant allò que en un conte García Márquez descrivia com “la generosidad involuntaria y la ternura áspera de los catalanes”. Torna la indústria dels estrangers.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.