El llibre de l'any

Hi ha tres classes de llibres: els bons, els dolents i els que rellegim. Vicenç Pagès Jordà n'acaba de publicar un que té la voluntat d'acampar a les tauletes de nit per fer-hi una estada llarga. L'autor hi parla de literatura i del temps, que és com dir de tot. El llibre de l'any –un títol ben explícit– reuneix cinquanta-tres proses, una per a cada setmana del 2012, sense que això signifiqui cap data de caducitat. Resseguint els accidents naturals i artificials del calendari (les festes, els hàbits i activitats pròpies de cada època, o les efemèrides), Pagès Jordà homenatja els seus autors preferits i en parla amb l'autoritat que li confereixen els onze llibres publicats en dues dècades, entre els quals hi ha novel·les com la reconeguda Els jugadors de whist o la lleugera però brillant Carta a la reina d'Anglaterra (el miracle d'explicar un mil·lenni en cent pàgines i amb un sol protagonista).

La majoria dels textos han conegut una primera versió publicada al diari El Punt o a Presència, però l'autor no ha fet una compilació, sinó un llibre. La diversitat d'extensió entre uns textos inicialment destinats a ocupar un espai mil·limetrat indica que s'hi passat el ribot per ajustar-los a les necessitats internes de cadascun, i que s'ha posat en relació el conjunt. El resultat: peces de rellotgeria, mecanismes d'alta precisió carregats d'ironia i humor, i sovint amb bala.

El llibre de l'any invoca figures ben diverses: de Truman Capote a Fages de Climent, de Rodoreda a Oscar Wilde, dels evangelistes a la lírica popular, o de John Cheever a Vinyoli, per posar-hi un altre Joan. La lectura és un plaer quan ja es coneixen els autors i les obres, i una invitació quan encara no s'hi ha accedit. Il·lustrat per l'artista Joan Mateu, el llibre és també un llibre objecte però sense pompa ni setinats excessius: un detall elegant però auster, un luxe raonable en temps de penúria. Alhora s'ha convertit en una exposició que es podrà visitar a partir del dia 22 de desembre.

Com que la lectura no és intrínsecament positiva encara que ho pensin alguns analfabets, és possible que cap llibre no millori ni el món ni la moral dels lectors, però tampoc seria estrany que aquestes cinquanta-tres proses o la lectura d'algunes de les obres que hi apareixen ens canviessin la manera de veure'l i de veure'ns. Sempre que estiguem disposats a córrer el risc, és clar.