Qui té por de les consultes?
“Si la llei ha de servir perquè em consultin més sovint, com passa
a Suïssa o Itàlia, benvinguda sigui la llei de consultes”
El govern va aprovar ahir la llei que li permetrà consultar als ciutadans cada cop que li sembli convenient. A diferència de la llei de consultes de l'exconseller Ausàs, d'una innocència i ineficàcia política descriptible, en aquest cas el govern s'ho ha fet venir bé per fer que no els faci falta el permís de Madrid cada cop que se'ns vulgui preguntar alguna cosa. El PP ja ha dit que ho troba “una irresponsabilitat”. A mi, en canvi, em sembla fantàstic. A qui fa por que el govern faci consultes als ciutadans? A Suïssa fan consultes cada dos per tres, i a Itàlia només en els darrers mesos el govern els ha preguntat per l'energia nuclear, per la privatització del servei d'aigua, per la reforma electoral... Aquí no. Aquí no hi ha consultes per res. Des de la de la Constitució del 78 només se'ns ha consultat –en tant que ciutadans espanyols– per l'OTAN i per la Constitució Europea. Doncs si ara el meu govern tira endavant una llei de consultes perquè em preguntin sovint, benvinguda sigui. No veig a qui li ha de fer por. Qui vol deslegitimar-ho diu que, és clar, la resposta no és vinculants. De consultes vinculants ja en vam tenir una, que era el referèndum de l'Estatut, i ja han vist com ens ha anat. Què volen que els digui. Potser sí que les consultes no seran tan vinculants. Però vostès creuen que si el govern Mas acaba preguntant finalment als ciutadans sobre el pacte fiscal i surt un sí escandalós, no els condicionarà?
Es posaran la soga al coll ells mateixos. Si el govern fa una consulta sobre el pacte fiscal, fa campanya a favor, surt aquest sí escandalós i a Madrid no els fan ni cas, potser el govern n'haurà de plantejar una altra, de pregunta, no?
