Un gran argument

Ahir, el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, ens va donar a tots una lliçó d'alta política. Parlava del no-reconeixement per part de l'Estat espanyol de la independència de Kosovo i es va anar envalentint, no sé si per iniciativa pròpia o perquè els periodistes l'anaven escalfant, fins a acabar parlant d'una hipotètica independència d'Escòcia i, és clar, d'un altre territori “nacional” que tots vàrem entendre que era Catalunya. García-Margallo diu que l'Estat no reconeix Kosova com a país “perquè es va declarar independent de manera unilateral”. Caram. A Escòcia la cosa va diferent. El primer ministre escocès, Alex Salmond, va incloure el referèndum sobre la independència d'Escòcia en el seu programa electoral. Va guanyar les eleccions per majoria absoluta i ara, és clar, vol tirar-lo endavant. I què fa David Cameron, el primer ministre britànic? L'engega a dida? Li diu que del referèndum ni parlar-ne? No. Sap que Salmond no ho té guanyat, li diu que com més aviat millor i li anuncia que treballarà en cos i ànima per la unitat del Regne Unit, que per això es diu Unit. I en parlen. Aquí ningú ha plantejat res que vagi més enllà del simple pacte fiscal i al ministre d'Exteriors ja se li han disparat les alarmes. “A Espanya un eventual referèndum d'independència d'alguna comunitat autònoma –va dir ahir– és inviable.” El millor? L'argument que va fer servir: “L'ordenament jurídic britànic és un, i és assumpte seu si arriben a un acord i Escòcia se separa. Aquí això no és possible. Una secessió no està prevista a la Constitució, que parla de la indissoluble unitat d'Espanya.” Brillant.