Opinió

Vuits i nous

Antic i modern

El Matí va ser un diari del 1924 que va contribuir a la fundació d'Unió Democràtica de Catalunya i en va arribar a ser portaveu, i El Matí és ara un diari digital que parteix de l'antic i que no se sap ben bé quina relació té amb UDC, si bona, si dolenta o si inexistent. Uns diuen que és l'expressió d'una facció més o menys crítica del partit de Duran Lleida, però no em facin dir més perquè quan ho pregunto no me'n saben o no me'n volen donar raó i perquè la lectura de l'artefacte digital no afavoreix conclusions en cap sentit. Els conspiradors, si és que aquí n'hi ha, o es basen en el secretisme o no són res.

La qüestió és que El Matí digital és un periòdic de pensament i reflexió d'acusat matís sobiranista que acull col·laboradors molt antics i col·laboradors molt moderns, sense gairebé espai per a la generació intermèdia. El mateix director, el meu amic Joan Safont, que és un home molt preparat i molt culte, reuneix en la seva persona la consideració d'antic i modern. Té només vint-i-vuit anys, però es vesteix d'una manera i es deixa una barba que, vist de prop o de lluny, ofereix la imatge exacta d'en Puig i Cadafalch dibuixat al carbó per Ramon Casas. Fa com Toni Aira, amic comú: tant d'avançada, tant d'estudiar els nous fenòmens de comunicació, i l'estampa que treu a passejar és la d'un col·laborador de Prat de la Riba. Deuen ser maniobres de distracció generacionals.

Dimarts al vespre es va presentar al públic la imatge renovada d'El Matí digital. Si la capçalera és la dels anys vint, aquella que com tot a l'època té un aire francmaçó, la compaginació és del segle XXI més radicalment efectiu i laic. Durant l'acte es van concedir dos premis: el Josep M. Capdevila a una jove promesa i el Joan Sales a una trajectòria vital. L'antic i el nou. El premi Joan Sales va correspondre a Josep M. Espinàs i la jove promesa, de vint-i-sis anys, va resultar ser la filòsofa i escriptora Anna Punsoda, que col·labora a El Matí i es va presentar com a exemple de la generació “impacient”. Si d'Espinàs no cal que els en digui res, els haig de cridar l'atenció sobre la Punsoda, perquè és molt bona. I és de Lleida. Els ho tinc repetidament advertit: a Lleida passen coses, sentirem parlar de la gent nova de Lleida.

Publicat a