Nocturn de sardanes

Per assegurar-ne l'èxit, ara es porten molt les activitats nocturnes i de matinada. Que el comerç no acaba de tenir arrencada? S'obren les botigues fins a altes hores, i la clientela hi va en massa. Que els museus són poc visitats? Se'n franquegen les portes fins que surt el sol i trobem gent interessada en els ossos d'un marsupial que de dia no hi ha ningú que se'ls miri. Som de mena clandestina i amagada. Sortir de nit encara té aquell puntet de cosa prohibida que ho fa tot més excitant. El PSUC va deixar empremta fins i tot als més anticomunistes de la colla.

Dissabte passat era negra nit i em trobava assegut a la terrassa d'un bar de la plaça de l'Ajuntament de Premià de Mar contemplant una ballada de sardanes. Que es pensen que per l'hora que era hi havia pocs balladors? Precisament per l'hora n'hi havia moltíssims. Molts més dels que es poden trobar en els aplecs de matí o tarda. El meu pare afirmava que l'audició d'una sardana li feia pensar en un matí de diumenge o de dia de precepte assolellat. Com que vaig trobar l'observació molt encertada me la vaig fer meva fins que dissabte, a Premià, la vaig haver de posar en qüestió. A les ballades dels matins, i per molt que faci trenta-cinc anys que El Corte Inglés organitzi aquells concursos de balladors joves a la plaça de Catalunya de Barcelona, jo només hi trobo quatre vells molt vells que fan el que poden amb tota la bona intenció del món però que en cap cas formen un poble que avança donant-se les mans. A la nit de Premià hi havia joves i fins i tot nens, i també hi havia gent vinguda de fora que s'havia portat la cadira per assegurar-se el descans entre immòbil anella i immòbil anella. Tots independentistes? em vaig preguntar. Segurament. Es van rifar ampolles de xampany del Penedès, estades a un recinte rural i un pernil embolicat amb un drap blanc, i hi van actuar no una sinó tres cobles: Premià, Sant Jordi/Ciutat de Barcelona i Marinada. El rellotge del campanar de l'església vinga donar les hores, i la gent vinga ballar i la cobla vinga bufar. Al final, quan eren quarts de tres i es va donar l'acte per acabat vaig mirar la cara dels balladors i vaig observar que, com a la taverna d'en Mallol, tots els que hi havien entrat amb lluna sortien amb sol.