Opinió

vuits i nous

Cants de Mataró

La Missa de les Santes no és una missa de diumenge una mica més allargada, sinó gairebé una òpera, amb orquestra, cor i cinc solistes

«L'última vegada que vaig entrar en aquesta església va ser per calar-hi foc», va dir un regidor

Demà em llevaré cap allà les nou, em vestiré maco i a les deu en punt, com un clau, em tindran en un dels primers bancs de la basílica de Santa Maria de Mataró disposat a seguir l'ofici de festa major, la Missa de les Santes. La Maria Mayol ja m'ha dit que em té un lloc reservat, prop de l'orquestra.

La Missa de les Santes no és com tots els altres oficis de festa major del país, una missa de diumenge una mica més allargada i amb un sermó més florit, sinó que és gairebé una òpera, amb orquestra completa, massa coral i cinc solistes professionals. La va compondre l'any 1848 un capellà fill de Mataró que es deia Manuel Blanch. El mossèn es va deixar impregnar de Rossini i Donizetti tant com va poder, i des de llavors la seva partitura té un lloc d'honor en l'altaret de la música entre barroca i romàntica del XIX català. De vegades algú que no em coneix les dèries i els orígens em vol situar una cita o una feina el dia 27 de juliol al matí. Jo sempre contesto que es pot comptar amb la meva presència i col·laboració els matins de tot l'any, inclosos els de Sant Joan o de Cap d'Any, menys el matí del dia 27 de juliol, quan m'assec en un dels primers bancs de la basílica i durant dues hores i mitja sóc tot orelles per aquesta música que forma part de la memòria de tots els mataronins de pro i que ha superat i resistit tots els canvis en matèria litúrgica gràcies a una butlla papal que dóna permís perquè s'interpreti a Santa Maria de Mataró només aquell dia de l'any.

Demà presidirà la cerimònia el bisbe cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach. Fa uns mesos, en una entrevista a Presència, Martínez Sistach qualificava Santa Maria de Mataró de «catedral del Maresme.» Una catedral que només té bisbe si hi és convidat, com serà el cas de demà.

L'últim bisbe cardenal de Barcelona que va presidir la Missa de les Santes va ser Ricard Maria Carles, fa uns anys. L'home, que ja per si mateix està de mal humor, aquell dia va venir més enfaristolat que mai i va produir un sermó que va ser un autèntic regany a tothom. Agafant-se a Juliana i Semproniana, les verges màrtirs patrones de la ciutat, que és per qui es fa la festa, va defensar la virginitat a base d'atacar els que no la consideren un valor ni la practiquen. Van sortir naturalment escaldats els pares i mares de família que poblaven el temple, fins i tot els més observadors dels preceptes, i sobretot van quedar masegades les autoritats civils que hi assistien, amb l'alcalde al davant, com a responsables de la laïcitat i liberalitat que ens envaeix.

Aquell dia, Manuel Mas, que llavors era l'alcalde de la ciutat, va sortir del temple rebotint la vara, traient-se la banda pel cap i assegurant que no tornaria més a ofici. Va afegir-hi que ell i el consistori ja no hi haurien d'haver assistit mai des del 1979, any de les primeres eleccions municipals.

Aquell 1979, l'Ajuntament elegit es va plantejar si havia d'anar o no a la Missa de les Santes com havien fet tots els consistoris franquistes. Després d'uns dubtes, la veu sempre ponderada i convincent d'en Pep Comas Valls va fer veure a l'alcalde i als regidors que més enllà d'una cerimònia religiosa l'ofici mataroní era un producte cultural, patrimonial. Com que en Pep Comas era del PSUC, i per tant no parlava des de la pica d'aigua beneita ni des de l'hort del rector, la comunitat edilícia li va fer cabal. El PSUC llavors tenia molta autoritat. (Si en comptes de l'ICV d'ara hagués estat el PSUC d'abans, el que hagués dit que no es pot anar a més de 80 per hora per l'autopista o que els pagesos no poden segar a l'hora del sol, no hauria protestat ningú). Des de llavors molts dels que assisteixen a la Missa de les Santes, siguin regidors o persones normals, ho fan emparats per la coartada d'en Pep Comas, encara que alguns ho ignorin. No van a missa. Van a un concert, a un acte cultural.

La setmana passada va morir a Mataró, als 87 anys, Francesc Tristany, un vell lluitador que va ser regidor de Mataró pel PSC. Manuel Mas recorda en la nota necrològica del seu bloc un fet que ja m'havia explicat quan es va produir. Diu Manuel Mas que el primer 27 de juliol que Tristany va entrar a Santa Maria per seguir disciplinadament la Missa de les Santes va mirar amunt i avall i a dreta i esquerra i va dir: «L'última vegada que vaig entrar en aquesta església va ser per calar-hi foc.» Si el cardenal Carles ho arriba a saber, ens expulsa a tots del temple.

La partitura me la sé. A veure què ens diu demà el bisbe de nou.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a