L'hora catalana

Uns llegiran aquest article a dos quarts de vuit, uns altres a un quart i cinc de nou i uns altres a tres quarts de quatre. Però el més probable és que diguin que ho han fet a les set i mitja, a les vuit i vint i a les quatre menys quart. Pot semblar anecdòtic, però el decaïment en la manera de dir les hores en català que recollia dijous aquest diari és molt representatiu del que passa amb el nostre idioma a casa nostra. Fins i tot a les comarques gironines, on molt sovint ens pensem que som el paradigma del bon parlar català. Els experts lingüistes diuen que hi ha molts factors que fan que, sobretot els més joves, ja no sàpiguen de quina hora els parles quan els dius que són dos quarts i cinc de dotze o que passen cinc minuts de tres quarts de cinc. I segurament és cert que entre aquests factors hi ha el canvi en el perfil demogràfic de la població, la influència d'altres idiomes i, per descomptat, l'impacte d'internet i la resta de tecnologies de la comunicació. Però com deia un lector que comentava aquesta pèrdua de les hores en català, “malament anem si els catalans no ens ho agafem més seriosament”. És cert que, com deia un altre lector, no cal ser alarmistes. O sigui, que ara no cal llençar la casa per la finestra i esmerçar recursos en una campanya absurda per salvar les hores en català. Segurament a tots ens vénen al cap moltes altres prioritats a l'hora de gastar diners. Però informacions com aquesta ens recorden la feblesa de la nostra llengua i ens haurien d'ajudar a adonar-nos que moltes vegades la culpa del decaïment del català és nostra. Hem convertit els barbarismes en sinònim de llenguatge col·loquial i hem anat bandejant les expressions més nostrades.S'apunta que la solució passa pels mitjans de comunicació i la literatura en català. I des de l'emblemàtica frase “Sue Ellen, ets un pendó”, de la sèrie Dallas, s'ha demostrat que els mitjans de comunicació han ajudat al foment del nostre idioma. Una altra cosa és el paper de la literatura catalana. Sobre tot si tenim en compte que, tal com s'ha publicat coincidint amb Sant Jordi, un de cada tres catalans no llegeix mai un llibre. I dels que ho fan, només un de cada tres el llegeix en català. Tot i que sempre ens quedarà el consol que moltes de les comarques gironines –Ripollès, Garrotxa, Gironès i Pla de l'Estany– ocupen els primers llocs del rànquing de lectors de llibres en català.