Manifestació

Els partidaris de la unitat d'Espanya han programat avui, dia de l'arribada de Colom a Amèrica, una manifestació a la plaça de Catalunya de Barcelona i en alguns llocs del passeig de Gràcia. Entre ells, el PP i Ciutadans, partits parlamentaris. Dels altres partits no en parlo, perquè n'hi ha d'inquietants. Ja s'ho faran Ciutadans i el PP, si volen compartir-hi pancartes i vociferacions. Encara parlo menys dels que volen fer un piromusical a Montjuïc, amb la bandera catalana de combustible i el Cara al sol de melodia.

Ignoro els motius de la cita de la plaça de Catalunya. Millor dit: no els entenc ni veig en què poden beneficiar els que s'hi concentraran. Quan vam fer la Via Catalana, el PP es va significar dient que la “majoria silenciosa” s'havia quedat a casa, donant a entendre que aquests amants de la llar i la introspecció eren seus. Si avui a la plaça de Catalunya no són sis milions, que és el nombre de censats al país que segons ells faltaven a la Via, on els comptaran? Fins ara tenien el benefici del dubte: els sis milions de sedentaris estaven a favor seu o eren indiferents a la consulta o a la independència. A partir d'avui els podrem sumar i tot indica que demogràficament la plaça de Catalunya no serà comparable a la Via.

El president Bauzà de Mallorca, autor de la llei que té per intenció fer minoritari el català a les escoles de les Illes, ha organitzat una manifestació en suport seu. Ell igualment havia dit que els cent mil professors, alumnes i pares que van omplir els carrers fa un parell de setmanes en contra d'ell i la llei no eren res comparats amb els quatre-cents mil votants que li havien donat la majoria absoluta en les eleccions. No sé si ha rumiat prou Bauzà que si no congrega els quatre-cents mil, els cent mil sempre li portaran avantatge. S'entusiasmen amb les manifestacions que van bé, i les volen mimetitzar. No comptem que si van bé és perquè són en contra seu.

Els organitzadors de la cita d'avui a la plaça de Catalunya van ser rebuts dijous per Artur Mas, com el president havia fet amb els convocants de la Via Catalana. Encara és l'hora que se'n sàpiguen avenir. No s'ho esperaven. Es pensaven que Mas era com Rajoy, que nega la salutació a la Via, la menysprea i li escatima efectius.