Del submarí al telefèric
“Quan vaig anar a l'Expo de Saragossa ja vaig quedar bocabadat veient el telecabina. Però encara hi continuo”
La veritat, em pensava que amb la metàfora que els vaig explicar dies enrere sobre el submarí S-80 de l'Estat espanyol ja ho havia vist tot. És aquell submarí que de moment ja ha costat 1.300 milions d'euros i que ara, quan l'han volgut posar en funcionament, s'han adonat que pesa massa (té un sobrepès de 140 tones) i no és operatiu. Vaja, que no flota. I s'han de gastar 200 milions d'euros per aprimar-lo. Els vaig posar el cas d'exemple d'aquest Estat que li passa com al submarí, que s'enfonsa a poc a poc. Però és que aquesta setmana tots hem sabut d'un altre cas espectacular, en la mateixa línia de les estacions d'AVE sense passatgers o els aeroports sense avions. I és el cas del telefèric que es va construir a Saragossa amb motiu de l'Expo del 2008. Espectacular. El recordo perquè hi vaig anar i en aquell moment vaig quedar bocabadat de la seva espectacularitat. I ara, quan tots hem sabut els números, continuo igual de bocabadat. El telecabina va costar 12 milions d'euros i, segons els càlculs dels organitzadors, seria rendible posteriorment perquè l'utilitzarien unes 2.000 persones cada hora. Doncs es veu que n'hi anaven entre 60 i 150. I que com que això els duia a unes pèrdues d'1,8 milions d'euros a l'any van decidir tancar-lo ara fa dos anys, durant els qual s'havia convertit en tot un monument al malbaratament. Fantàstic. I aquesta setmana s'ha sabut que finalment el telefèric el desmuntaran per traslladar-lo a una estació d'esquí de Terol, a Valdelinares, i que això costarà tres milions d'euros. M'estalviaré de mirar qui els hi posa, de veritat, aquests tres milions. Bocabadats, oi? I així anem.
